EMÀ passat, encetem la tardor. En parlo avui, tanmateix, perquè ni demà ni dilluns no hi haurà edició del diari. Se’ns ha passat l’estiu de manera barroera i estranya. Ens l’ha plomat traïdorament un virus que ningú no sap quan escamparà la boira. A veure, però, si amb l’ajut d’algun refrany aconseguim farcir-nos d’un fort bri d’esperança. Com ara els que diuen “a la tardor, tot rodó” o “flors de tardor fan el bo i millor”. Contràriament al que proclama que “la tardor porta tristor”.
Amb la “pruna” de la Covid-19, l’estiu ha estat ben atípic. Ara, doncs, es tracta d’imbuir-nos amb la idea ferma que “la tardor és la primavera de l’hivern”. Tant de bo que ens sigui possible establir que “per la tardor, ni fred ni calor”! Tot ajuda a superar els dies amb un millor estat d’ànim. De bona gana, tanmateix, jo bescanviaria ambdós elements climàtics per una “normalitat real”. Em descol·loca del tot l’ús indiscriminat de terminologia rebuscada. Que la classe dirigent ens la vulgui vendre com a “nova” no deixa d’ésser una presa de pèl. Com quan qualsevol de nosaltres els retraiem la famosa enganyifa de l'”equip d’experts” en temes sanitaris. Una cortina de fum per tapar-ne la incompetència.
Dilluns, el santoral ens recordarà adagis del Principat: “Tardorada vertadera, per sant Mateu l’aigua primera”. Ja val la pena que ens calcem si Déu no ens procura la pluja necessària a fi de no haver de passar pels entrebancs de les restriccions.
“A la tardor, cauen les fulles a muntó.” No sense abans haver pogut assistir prèviament al bell espectacle de veure un ventall de colors idíl·lics en el seu camí cap a la hibernació. Una preciositat que es pot gaudir en algun indret de la serralada del Montseny, qualsevol parc natural del país o la pròpia Fageda d’en Jordà. Tampoc no cal anar gaire lluny. “Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor.”
Ja per cloure la columna, no és pas necessari que faci de malastruc. De tota manera, “per la tardor, no feu festa major”. Enguany, convé tibar de prudència amb la pandèmia€ I, alhora, desitjar especialment el millor a la gent d’edat avançada. No endebades “la tardor i l’hivern, per als vells, poden ésser temps d’infern”.
