Sense cap mena de dubte,el català està tocat de mort a la pública i es passeja com una ànima en pena arreu. És una vergonya i ho sabem.
Hauria de passar- me el dia dient a molts profes: ” si us plau, benvolguts, parleu català als alumnes ” Què podem fer -hi ?
L’alumnat d’acollida considerarà aviat que el català ja ni és necessari ni curricular. Fins i tot el castellà ja campa lliurement per actes oficials quan cal parlar seriosament perquè ho entenga tothom. Si tot el que pense ara ho digués en públic a claustre, quedaria com un racista barbut radical i restaria arraconat per sempre més.
No crec que siga aquesta la meua tasca. Ja he tastat els comentaris al respecte despectius i desagradables. Pense i treballe pel bé dels alumnes i perquè tinguen eixides laborals com als entorns més catalanoparlants.
Tot plegat, doncs, és una reflexió tranquil·la i meditada des de fa panys i cursos.
Què ens aconselleu? Estem tots perduts entre el maleït virus que tot ho malmet?
Després alguns profes que només parlen castellà a l’alumnat es queixen sovint de la manca de competència oral catalana dels aprenents de la pública.
No em faran pas cas. Un profe de Potries, valencià d’origen, ja no compta tot i que porta mes de 24 anys ací treballant i lluitant per un futur millor pels nostres aprenents.