DAVANT la situació de crisi i de col·lapse que estan vivint molts ciutadans i ciutadanes (la majoria invisible), víctimes de les successives crisis econòmiques i sistèmiques, més la que està caient a sobre, per culpa de la pandèmia de la Covid-19, cal que les administracions locals (com a administració local més propera) facin tot el possible per lluitar contra la precarietat social, econòmica i laboral que tenim, valorant l’únic instrument que ens pot garantir la dignitat humana, per sobre de tot. I és que no es vulnerin els drets dels ciutadans i ciutadanes, de forma habitual, tal com està passant ara.
I un dels primers drets que s’han de garantir és el de la transparència, el bon govern, i el dret a la informació, a ser informat, a saber, la veritat.
La informació és un vehicle de cohesió social entre els membres de la col·lectivitat. Afavoreix la construcció de vincles de solidaritat comunitaris; contribueix a la formació d’una opinió pública conscient i potencia la participció democràtica dels ciutadans i ciutadanes.
La transmissió d’una informació socialment adequada és una necessitat social, en la mesura que compleix una doble funció social: el dret a saber de tots els seus integrants i a la vegada és un instrument per a la seva formació i educació.
Les administracions públiques i les institucions i els organismes públics, en general, tenen funcions, activitats i serveis per complir finalitats d’interès públic en benefici del conjunt dels ciutadans. En un context d’Estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dóna la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast.
Des d’aquesta perspectiva, adquireixen especial rellevància principis com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques.
A Terrassa tenim vigent la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat signada per l’Ajuntament l’any 2000 que posa el marc a tots aquests deures i drets.
I a Terrassa (tercera ciutat de Catalunya) no podem permetre, ni un dia més, que hi hagi ciutadans i ciutadanes que romanguin desinformats, desarrelats , discriminats i desorientats (marejats d’un cantó a un altre) sobre quins són els seus drets i deures i quins són els procediments i protocols més eficients i eficaços per poder satisfer les seves necessitats bàsiques (ajuts, subvencions, recursos…) carregant i sobreexplotant els treballadors i treballadores dels serveis essencials de l’Ajuntament (educació, serveis socials, habitatge, treball…). No voldria treure aquí, per exemple, les xifres que donen les estadístiques oficials (i que fan indignar) sobre la quantitat de ciutadans i ciutadanes que queden fora del sistema (perden l’oportunitat), de poder accedir a un ajut o un recurs concret que els podria garantir el compliment d’un dret i no poden perquè no els arriba la informació corresponent, o els arriba malament.
És per això que fem una proposta a la ciutat i a l’administració local perquè posi en marxa unes oficines de barri o districte pel dret a la ciutat (oficines dels drets humans). Que en la línia ja iniciada per altres administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona amb les OND (oficines per a la no discriminació) que ja funcionen com a punts descentralitzats de l’administració per a l’assessorament jurídic, la possible posada en marxa de mecanismes de resolució de conflictes, com la mediació o la formació en drets humans, estan jugant un paper fonamental que cal potenciar. Durant aquests dies, i en la mateixa línia, i també a l’Ajuntament de Barcelona (concretament a Ciutat Vella), s’acaba d’obrir un punt de defensa dels drets laborals (molt adient en aquests moments, sobretot).
La gent, els éssers humans, avui, més que mai, necessita ser “escoltada”, “tenir-la en compte”, “un assessorament de capçalera” com diu la nostra estimada síndica de Terrassa. La ciutadania té dret a la ciutat i no pot sentir-se “un número”, “una molèstia”, “una càrrega”, un usuari de cites prèvies”, “un oblit”, “un silenci”, cal tornar la humanitat a les relacions més elementals i a les relacions entre administració i administrats.
Aquestes oficines pel dret a la ciutat als barris (oficines de drets humans) podrien ser una oportunitat per començar a construir comunitat (el comú) de veritat, i de la forma més democràtica possible, ja que haurien de comptar amb tots els recursos que tenim a la ciutat (entitats, associacions, moviments, com FAVT, Consell d’Entitats-Espai Drets, institucions com el Col·legi d’Advocats, síndica de Greuges i moltes d’altres que formen la nostra riquesa associativa).
Una bona coordinació, una bona cooperació i un “sí que es pot”, sense que ningú es miri el melic i actuï solidàriament, podrien fer realitat aquest instrument tan necessari.
Que així sigui!
Aquí teniu gent disposada.
