Finalment, el Govern ha decidit fer un pas enrere i, una vegada rebutjada la seva proposta sobre els romanents dels ajuntaments, ha decidit suspendre la norma sobre la limitació de la despesa dels municipis, la Ley Montoro, que exigeix, essencialment, que els superàvits dels ajuntaments es destinin a pagar deute i no a noves inversions. Els municipis podran disposar dels romanents de 2018 i 2019, el que suposarà una injecció de més de 3.000 milions d’euros.
S’haurà de veure la lletra petita de les mesures que ha avançat el Ministerio de Hacienda, però ara farà falta saber si només serà aquesta la mesura que adoptarà el govern de Pedro Sánchez per ajudar els ajuntaments en un moment d’extraordinària crisi econòmica com la que estem passant. L’administració de xoc sempre és la municipal i és la que en situacions de crisi extrema pateix amb més intensitat les conseqüències socials i econòmiques en els seus ciutadans. L’Executiu és conscient de les necessitats i, si en la proposta que no va trobar suport al Congrés ja establia una línia de 5.000 milions per donar liquiditat als ajuntaments, no seria lògic que la solució única fos l’alliberament dels romanents, que seria pràcticament la meitat del que s’oferia.
En qualsevol cas, Terrassa podrà disposar dels seus superàvits dels dos darrers anys i ara podrem comprovar si el PSC va deixar un Ajuntament endeutat com va insinuar l’alcalde Ballart al poc de prendre possessió del càrrec o no, com va replicar immediatament l’anterior batlle, Alfredo Vega.
