Si l’independentisme perd el carrer, perd bona part de la seva capacitat de seducció en perdre la possibilitat d’exhibir la seva força. Portem vuit anys que la Diada ha estat la manifestació màxima de l’essència del moviment independentista català, mostrar al món la seva capacitat de mobilització, demostrar que hi ha un poble darrera una reivindicació. El coronavirus no li ha fet cap bé a la meitat de catalans que clamen per una sortida de l’Espanya decadent, com a eina, no només de projecció d’una idea, sinó també com el ciment que tant necessita la construcció de la nació catalana.
La idea d’unitat que tant s’ha mostrat i s’ha demanat a les multitudinàries mobilitzacions fa temps que ha deixat de ser una veritable realitat entre els partits independentistes. Partits antagònics, partits de partits i lluites entre famílies d’un mateix tronc han convertit el moviment secessionista català en una amalgama de sensibilitats que l’ha restat, sobre tot, eficàcia i sembla haver frenat la seva capacitat de seducció. Hi ha més unitat al carrer, tot i que ahir no es va poder demostrar que no pas als partits i institucions i això, per l’independentisme, continua sent un problema, perquè converteix el procés un una mera lluita pel poder que mai, al menys de moment, podrà ser absolut.
NOUS POBRES
L’informe de Càritas, que publicàvem a la nostra edició d’ahir mostra una vegada més l’abast dels efectes de la pandèmia. Hi ha una xifra que ens recorda molt un dels trets característics de la crisi que va provocar l’esclat de la bombolla immobiliària, el fet que una part molt important dels afectats eren persones que no havien necessitat mai ajuda institucional o d’organitzacions com Càritas. Les dades són, una vegada més esfereïdores i ens donen una mostra de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Càritas ha atès un 65 per cent més de persones per la Covid i una de cada tres no havia necessitat mai ajuda abans d’ara, ni a l’anterior crisi econòmica. Segurament es tracta de la dada més significativa del que està passant. El problema és que tot i que es demani evitar lectures catastrofistes, segurament el pitjor està encara per arribar.
