OCA gent sap que parlo d´un sant que fou fill de Verdú, un poblet situat a tan sols 6 quilòmetres de Tàrrega. Capellà jesuïta i missioner, moria tal dia com avui, l´any 1654, a Cartagena d´Indias, on es conserven les seves despulles. Ell mateix es feia dir “esclau dels negres”. Fou la dita escollida quan va professar els vots perpetus de l´orde. De fet, se´l considera el seu patró en esdevenir un exemple fefaent del que ha d´ésser l´amor als més pobres i oprimits.
Havia entrat a la Companyia de Jesús als 22 anys. Vuit anys més tard, li expressà al provincial el desig d´anar a missions. El destí fou Colòmbia. Allí s´ordenà prevere als 35. Amb una calor sufocant, Cartagena de Indias era el principal mercat d´esclaus del Nou Món. N´arribaven uns mil mensualment. Les nefastes condicions sanitàries provocaven la mort de molts d´ells. Però el negoci floria: es pagaven dos escuts en la compra i se n´obtenien dos-cents en la venda.
Desseguida es manifestà contrari a la praxi, la qual cosa li exigia un compromís vocacional ferm i no pocs problemes personals. Abans de predicar el cristianisme, oferia atenció personal acurada als negres. Alhora s´interessava pels presos comuns o aquells que havien estat injustament condemnats per la Inquisició.
Mantenia que “allò que s´aprèn de petit mai no s´oblida. El què es beu en la llet materna es troba fins i tot en la mortalla”. Des d´aquesta visió, podem concloure que l´educació rebuda a casa seva era de força quirats. Això sí, convé remarcar que es va quedar orfe de mare als tretze anys. Pocs dies després, també es moria un germà seu.
En un entorn recent marcat fortament per la davallada impressionant del PIB entenc que faig bé incidint en la figura d´en Pere Claver. Bo serà, a hores d´ara, tibar de sentiment i rauxa voluntària per tal d´apaivagar tot allò on hi càpiga un bri d´esperança. La classe política dirigent està desbordada i tampoc no ha demostrat gaire capacitat a l´hora d´encarar solucions adients i eficaces. Quina pena que em fan! De fet, el lema dels jesuïtes -fer-ho tot a major glòria de Déu- li quadra com anell al dit. Tot i que la societat actual sigui tan agnòstica.
