Tal com estan les coses, durant els propers mesos tots els ciutadans haurem d’utilitzar mascaretes diàriament. Aquesta nova realitat genera tot un seguit d’impactes: dificultats d’aprovisionament -en bona mesura resolts-, sobrecost en l’economia familiar (la OCU calcula que com a mínim 70 euros al mes, per una família de 4 persones), o bé l’impacte ambiental dels residus generats. Si els 47 milions d’espanyols consumíssim 2 mascaretes quirúrgiques a la setmana això representaria 220 tones setmanals de residus, i amb aquesta aproximació em quedo més aviat curt ja que les mascaretes d’un sol ús, en principi, la seva durada és d’unes 4 hores.
De mascaretes n’hi de 3 tipologies diferents. Les EPI (Equips de Protecció Individual) anomenades també mascaretes autofiltrants, que protegeixen de dins cap a fora (eviten que nosaltres emetem els virus cap a l’exterior de la mascareta) i de fora cap endins (la mascareta evita que l’entrada dels virus al nostre sistema respiratori). Estan especialment indicades per a personal sanitari que està exposat directament al virus de la COVID-19. La principal propietat és que són capaces de filtrar partícules d’una mida igual o superior a 0,3 micres. Ara bé aquesta capacitat de filtratge varia en funció del model. Les FFP1, filtren un 78 % de les partícules d’aquesta mida. Les FFP2, filtren un 92 % i finalment les FFP3 que filtren un 98 %. Aquests models poden tenir vàlvula d’exhalació o no. Les que tenen vàlvula són del tot inadequades per les necessitats actuals de la pandèmia perquè no filtren l’aire de sortida i per tant poden contaminar. Les FFP2 i FFP3, a més, protegeixen dels aerosols que són les microgotetes que projectem al tossir, esternudar, cridar o cantar dins les quals hi pot viatjar el virus de la COVID-19.
Les mascaretes quirúrgiques. Protegeixen de dins cap a fora però només parcialment de fora cap endins. Estan pensades inicialment per al personal sanitari que treballa a un quiròfan per tal d’evitar que el malalt pugui estar exposat a qualsevol virus o bacteri que emeti la respiració del personal de la sala d’operacions. Tenen un acabat exterior hidròfug que impedeix que qualsevol esquitx de fluids produït durant la operació afecti al personal sanitari. Estan recomanades per a personal sanitari, malalts confirmats de COVID-19 i portadors sospitosos. Filtren partícules de mida superior a 3 micres i tenen una eficàcia de protecció bacteriana que oscil·la entre 95 i el 98 % segons model i una respirabilitat entre 40 i 60 Pa/cm2. La neteja microbiana ha de ser igual o inferior a 30 ufc/g. En principi són d’un sol ús i es recomana utilitzar-les no més de 4 hores seguides aproximadament.
Les mascaretes higièniques. Es tracta d’una nova categoria no existent fins a la COVID-19. Estan pensades per a persones sanes i són les recomanades pel Ministeri de Sanitat per al públic en general durant la vida quotidiana. Protegeixen de dins cap a fora però no pas totalment de fora cap endins. Si una persona no sap que està malalta del COVID perquè és asimptomàtica, aquesta mascareta evita que contamini a les persones sanes. Si tothom les porta, tothom estarà protegit. N’hi ha de no reutilitzables i de reutilitzables, aquestes ultimes han de tenir una eficàcia de protecció bacteriana igual o superior al 90 % i una respirabiliitat inferior a 60 Pa/cm2.
A Espanya només hi ha 2 centres notificats per la Entidad Nacional de Acreditación (ENAC) per realitzar els assajos de certificació d’aquestes mascaretes (AITEX i LEITAT), com aquests centres estan col·lapsats de sol·licituds d’assaigs, moltes empreses han aconseguit certificats realitzats per centres no autoritzats i desconeguts fins ara pel sector tèxtil, contribuint a generar una perillosa confusió. De fet, hores d’ara, una bona part de l’oferta de mascaretes higièniques reutilitzables que es venen a Catalunya no estan certificades per els 2 únics centres autoritzats per fer-ho.
La millor mascareta no és la mes llampant o la que combina millor amb el nostre vestit sinó aquella que protegeix més i es capaç de suportat més rentats sense perdre les seves propietats. La funcionalitat i no pas l’estètica és el requisit en el que ens hauríem de fixar prioritàriament alhora d’adquirir una mascareta. Ho dic perquè darrerament estan proliferat al mercat, amb una certa frivolitat, una gran varietat de mascaretes on el que prima és quasi exclusivament l’estètica, amb estampats virolats, logos d’equips de futbol, dibuixos d’animals, banderes, còmics, fins i tot vaig veure unes amb els quadres de Van Gog estampats. La majoria d’elles sense cap o ninguna informació sobre la protecció que donen, sobre la seva durada o del certificat del laboratori notificat per ENAC que acredita el compliment amb l’especificació UNE 0065-2020. És com si anunciessin un automòbil per la seva carrosseria sense informació sobre les prestacions del motor, sistemes de seguretat, el consum o les emissions per km.
Hi ha mascaretes de teixit certificades correctament però que més aviat es tracten de fundes de mascareta ja que el realment protegeix és un filtre interior extraïble que per al seu manteniment i rentat cal una manipulació molt poc recomanable.
Diversos estudis recents, han demostrat de forma contundent, l’eficàcia de l´ús generalitzat de mascaretes, incloses les higièniques reutilitzables, en la reducció de la propagació de la COVID-19.
Una mascareta no és un drap que ens posem a la cara per protegir-nos de la pols quan pintem o fem obres a casa, sinó una eina de protecció solidària que té unes exigències tècniques molt particulars.
Si tots portem la mascareta adequada, contribuirem eficaçment, a evitar la propagació del virus de la COVID-19, i els seus efectes.
* L’autor és director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) i professor de l’ESEIAAT. Universitat Politècnica de Catalunya
