A anys que a l’entorn del la Diada de l’Onze de setembre intento analitzar l’actualitat de la nostra situació política. Escau recordar que el camí vers la recuperació de les nostres llibertats com a nació no ha estat mai fàcil. Ni abans, ni ara. Ni pel costat d’una Espanya que no vol reconèixer el nostre dret a existir com a nació, ni part de les forces polítiques catalanes que no tenen cap voluntat de buscar un acord de convivència assumible per una majoria qualificada de la ciutadania. El món, el país i la societat són avui molt complexes i fa falta més humilitat en certs plantejaments. Catalunya és un petit país i ha de mesurar bé les seves forces quan es vol enfrontar amb el seus veïns, tal com David ho va fer amb èxit enfront Goliat.
La recerca del bé comú, objectiu de totes les polítiques, penso que s’ha de desenvolupar d’acord amb els principis de responsabilitat, de solidaritat i de subsidiarietat. Més enllà d’interessos particulars i de partits, hi ha d’haver un objectiu abastament compartit i aquest, a parer meu, avui ha d’ésser una Catalunya lliure rica i plena. Necessitem una economia productiva forta i una bona xarxa social. Dol que avui els nostres partits estiguin tan preocupats per les pròximes eleccions que quasi no tinguin temps per afrontar els altres problemes que patim. El drama del coronavirus i les seves greus conseqüències socio-econòmiques exigeixen un esforç extraordinari i solidari per part de tothom.
La Catalunya lliure que molta gent vol passa per un Parlament capaç de decidir sobre totes les accions de la vida ordinària de la nostra ciutadania. Altra cosa són aquelles decisions de gran abast que s’han de compartir amb territoris veïns, siguin de l’Estat espanyol o siguin de la Unió europea. Aquest és un tema que cal debatre i acordar, evitant improvisacions. Un debat que s’ha d’afrontar sense desqualificacions, atès que tots els diputats i diputades del Parlament representen una part de la nostra ciutadania. Sense oblidar que els polítics presos i els exiliats han de poder tornar aviat a casa. El pluralisme que sortosament tenim a la nostra societat, demana concòrdia i respecte entre tothom, lluny de baralles i de retrets.
En aquesta nova Diada, sense grans manifestacions al carrer per culpa del coronavirus, espero i desitjo fermament que el nou govern que un dia s’haurà de formar a Catalunya sigui capaç d’impulsar, en primer lloc, l’economia productiva i la creació de llocs de treballs decents, amb una atenció especial per les persones i famílies que pateixen més dificultats. El país ha de poder funcionar amb normalitat. Temps hi haurà per debatre i decidir sobre les qüestions importants que afecten la sobirania i que s’han d’enfocar buscant el màxim consens. Els temps que venen no seran gens fàcils, les seqüeles del coronavirus portaran problemes a molta gent i caldrà que la solidaritat i la fraternitat amarin totes les nostres relacions. És hora de mantenir l’esperança, ens en vam sortir en el passat i plegats segur que ens en sortirem en el futur.
* L’autor és doctor enginyer industrial.