OM recordo en Salvador Alsius, en la primera etapa de TV3! Amb una desimboltura inusual i un cert bri de sornegueria, repassava el santoral diari. Ara, trenta-set anys després, tot ha esdevingut més fred, polititzat i de ben segur menys objectiu. Per molt que ens vulguin vendre el contrari, la interferència política constant de la Generalitat i la menys acurada gestió financera de l’ens fan que tot pengi d’un fil.
Passo full sobre això i em centro en el tema anunciat al títol. Dessota aquest terme, s’hi encabeix un bon nombre de mares de Déu. De totes elles se’n va trobar una imatge amagada a la fúria musulmana. Després de gairebé 800 anys de presència a territori espanyol, calia amagar la professió cristiana. Fer-ho comportava passar pel ganyot aquelles persones que no mantenien una acurada discreció. Fou així que s’ocultaven icones concretes en entorns de natura. Fer-ho en habitatges particulars originava un plus afegit de perill per al personal que allí vivia.
Voldria no arribar-me’n a deixar cap. En el benentès, però, que no és pas tasca fàcil: Meritxell, Núria, Vallivana, Alba, Camí, Gardeny, Turó, Claustre, Cinta, Sió, Lord, Montgrony, les Arenes, Queralt, la Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, Pi, etcètera. Sense oblidar que, a la primeria, la pròpia Moreneta també formava part d’aquest nucli.
Fou localitzada per uns pastorets, l’any 880. Fins que mil i un anys més tard (1881) fou proclamada patrona del Principat, adjudicant-li la data definitiva del 27 d’abril. Ella va ésser, alhora, la primera a ésser coronada canònicament en tota la península. Val a dir que normalment la majoria d’imatges eren escultures de fusta policromada, típicament romàniques i amb un segell i/o posat molt hieràtic. La seva devoció sembla que té orígens prehistòrics envers la figura femenina i el corresponent culte a la fertilitat. Per tot plegat, no és estrany el reguitzell d’homenatges en favor d’elles, en forma de processons, novenes, vetlles i altres pregàries col·lectives, immerses al si de les cultures populars de l’antigor. Dit això, tan sols em resta felicitar les persones que porten algun d’aquests noms. Els desitjo una diada ben reeixida per molts anys.
