ABINDRANATH Tagore va ésser un filòsof hindú, poeta-filòsof del moviment Brahmo, novel·lista i músic de fa poc més d’un segle. Fou guardonat amb el premi Nobel de literatura de 1913. Avui em ve de gust citar-lo per defensar esquemes conductuals una mica menys tensos, malgrat que l’any 2020 hagi vingut ben “tort”. Una màxima seva deia això: “Si té remei, de què et queixes?… I, si no en té, té algun sentit que ho facis?”.
Dit altrament, val la pena fer-s’hi mala sang ? Pràcticament ja podem donar per esgotat aquest estiu tan diferent. Oficialment, ens en resten un parell de setmanes. No hem pogut fer tot el que ens venia de gust, com altres anys. Gaudir, en plena llibertat, d’un viatget ací o allí, una estada a platja, una trobada normal (amb amics) en una terrassa o domicili. Les coses s’han presentat així. Per tant, entenc que és preferible enfocar-ho positivament. No essent així, encara augmentarem l’enuig propi. En un plantejament simple, hi ha dues maneres de veure l’ampolla: mig plena o mig buida.
D’altra banda, afegiria una altra reflexió: seria una llàstima haver deixat passar aquest munt d’hores i dies sense emprendre un sol instant de reflexió o meditació personal. La classe dirigent es frega les mans en copsar el grau suprem d’ignorància en el subconscient de força gent. Tota aquella que es deixa arrossegar/entabanar el cap amb la brossa de la gran majoria de canals televisius. Un punt que ve de lluny i assignatura pendent des que van “parir” la caixa tonta.
“El pessimisme mai no ha guanyat cap batalla”: això ho deia el 34è president d’EUA, Dwight David Eisenhower. Potser, des d’aquest prisma, més aviat el poble té el dret a emprenyar-se de valent amb la poca capacitat de gestió que palesa la gran majoria de gent que ocupa càrrecs de responsabilitat política al país. De ben segur que qui els canta les quaranta és en Winston Churchill, quan afirmava que “el seu problema és que no volen ésser útils sinó importants”.
Una altra manera de refermar la vàlua d’una visió positiva enfront de les dificultats del nostre món prové del dramaturg Oscar Wilde: “Deixem el pessimisme per a temps millors”. Tard o d’hora, millor que no pas pitjor, veurem la sortida d’aquest túnel. De cara a llavors, ja cal que ens anem fixant deures i reptes ambiciosos.
