Si hi ha hagut i hi està havent un debat obert entorn la Covid-19, més enllà de mascaretes, rastrejadors i confinaments, és la nova normalitat que s’ha d’implantar a l’escola. L’inici del nou curs està ple d’incerteses i dubtes que segurament no es resoldran fins que es donin les circumstàncies sobre la marxa del curs. Tot i els senyals que arribaven, la pandèmia ens va agafar d’imprevist, especialment a l’escola. No s’havia preparat cap pla de contingència i es va decretar el tancament fulminant de les escoles poc abans del decret de l’estat d’alarma.
Els centres, amb més o menys mitjans i amb l’absoluta entrega dels docents, es van haver d’organitzar per mantenir el vincle amb els alumnes. Les classes telemàtiques, una entelèquia només un dia abans, es van convertir en la rutina de docents i famílies confinades; sí famílies, perquè va ser imprescindible la participació de pares i mares per mantenir l’activitat lectiva i no llençar el curs sense més. L’esforç de tots, mai realment valorat, va fer que, tot i les peculiaritats de l’avaluació, no es donés el curs per perdut. El confinament, però, ens va fer veure la trista realitat de la desigualtat, de les famílies que podien i les que no podien seguir les classes des de casa per falta de mitjans i, d’altra banda, com l’essència de l’escola, la convivència, desapareixia per culpa del virus.
Comença el nou curs i mantenim, com diem, molts interrogants de com es podrà desenvolupar el currículum de les diverses assignatures. Ens trobem que la planificació que s’ha fet ha hagut de ser modificada contínuament en funció de l’evolució de la pandèmia; en comptes de començar des d’un supòsit de gran complexitat i rebaixar-lo si millorava la situació, s’ha fet al revés, s’han anat endurint les condicions a mesura que hem comprovat que estem ja sent afectats per una segona onada del coronavirus.
Sabem que és difícil prendre decisions, que la situació és complicada; és possible que en tinguem una percepció equivocada, però la sensació que tenim és novament d’improvisació i que una vegada més ni s’ha comptat ni s’han tingut en compte els docents o no tant com realment mereixen. Una vegada més es compta, sense més, amb l’entrega incondicional de mestres i professors que no han sabut fins fa dos dies com començaran el curs i que no saben, igual que al març, què hauran de fer en cas d’un escenari més complicat que el que hi ha ara. El “profes” comencen a treballar dimarts. Molts ànims i molta sort.
