Per a molta gent, Messi ha estat, és i, qui sap si eternament, passarà a ser considerat el millor jugador de la història en el món del futbol.
Di Stefano, Pelé, Maradona i Cruyf, junt amb el crac blaugrana, formen o formarien, sense cap mena de dubte, la millor de les davanteres que han passat per tots els estadis dels cinc continents.
El Barça li deu molt a Messi, però al meu mode d’entendre el Leo li deu tot el que és com a jugador al club català. La prova més demostrable, la tenim en la més que evident realitat, en el fet que l’argentí jugant amb la seva selecció mai ha fet res rellevant o molt poca cosa. Quina és la raó d’aquesta circumstància? La prova, la trobem en el passat. Messi va aparèixer en el primer equip sota la presidència de Jan Laporta i la recomposició del cruyfisme; primer amb Rijkaard i després amb l’alumne avantatjat del Johan, el Pep!
La filosofia de l’holandès tornava de nou a can Barça i allà estava el jovenet (17 anys) Messi. Per què doncs el Leo ha triomfat en el Barça i en la seva selecció no? La resposta, la trobem en la filosofia cruyfista, que sota el mandat de Jan Laporta l’equip havia recuperat el futbol fàcil i vistós que tant ens ha fet gaudir els barcelonistes; basat en els fruits d’una bona labor, causa efecte, a l’hora de treballar la pedrera amb un joc molt brillant, desplegat pels Xavi, Iniesta i més tard amb la incorporació d’en Busquets. Aquests tres jugadors, fets a la Masia, com també Puyol, Pedro…, van servir al petit fenomen de Rosario tot el que necessitava per arribar a ser considerat el millor jugador de la història.
Lamentablement el soci, l’any 2010, va cometre el gran error (com molts d’altres de la història del club) de prescindir del grup Laporta i com a conseqüència de la molt positiva col·laboració del Johan, i va deixar el club en mans d’una colla d’inútils que van arribar a cansar el Pep i que durant anys han viscut de l’herència que van deixar el Jan i el Johan junt amb el gran treball del noi de Santpedor.
En fi, sóc dels que creuen que el Barça trigarà a tenir el gran equip que ha desenvolupat el millor futbol en cent anys, aconseguir guanyar els sis títols oficials d’una sola tacada. Malauradament aquest gran èxit molt probablement no es tornarà a repetir mai més, tot, producte de la labor d’una colla de joves (Elefant Blau) liderats per Laporta que van tornar a confiar en la visió futbolística del gran Johan.
Gran Messi, sí, però l’obra la va iniciar una vegada més el cruyfisme i que, repeteixo, l’alumne Guardiola va culminar -Barça 4 – Santos 0, la millor exhibició mai més vista en un camp de futbol-, cosa que tant havia costat aconseguir i que el soci va liquidar donant suport al Rosell i a un seguit d’ineptes.
I ara què? Doncs paciència, molta paciència i… A esperar!
Visca el Barça i visca Catalunya!
