om en un estiu totalment atípic. N´hem consumit dues terceres parts. Ja només ens en queda un mes. El proper 21 de setembre, diada de Sant Mateu, encetarem la tardor. Enguany, hi ha hagut menys platja i pocs viatges d´avió, comparat amb altres exercicis. Els serrells de la COVID19 encara ens tenen desmarxats a tots. Ningú no sap on és el nucli cabdal de la solució. Pendents d´una vacuna que pugui arribar a frenar els estralls, la por campa al seu lliure albir. Encara hi ha dubtes sobre el protocol que permetrà reobrir escoles i altres punts fins ara tancats. És clar que la classe dirigent ha demostrat un nivell prou esquifit i llardós per afrontar la problemàtica amb seny. Un exemple prou paradigmàtic el podem situar a la comarca del Segrià, amb pals de cec de la Generalitat i d´estaments judicials. A qui fem cas ? Qui té una suposada raó en front de l´altre?
Que la consellera Budó tingui el desvergonyiment d´imputar frivolitat al govern central és de jutjat de guàrdia. Convé recordar-li que, a la primeria de tot plegat, el seu president s´entestà en proclamar, a tort i a dret, que una gestió merament catalana hauria evitat mils de morts passa de taca d´oli. Més encara, ultrapassa tots els llindars d´una política assenyada envers el compromís amb la ciutadania. Després ella mateixa s´encarregava de fer de caixa de ressonància.
Poso en dubte el seu criteri ètic, moral i deontològic. És clar que que, per a ocupar aquest tipus de càrrec tampoc no es demana cap currículum professional potent. Tan sols prometre lleialtat incondicional i disciplina submisa a les tesis del “pastor del ramat”.
L´esperpent penja als núvols d´una torre de fang. A nivell fotogràfic, la regla dels terços és un mitjà simple d´aproximació al que se´n diu la “proporció àuria”. Consisteix a distribuir l´espai dins la imatge, a fi que generi una atracció major pel que fa al centre d´interès.
Fent un “contrast” històric i parlant de terços, els “de Flandes” eren un exèrcit creat pels Habsburgo espanyols en defensa de la monarquia, a les 17 províncies que configuraven els Països baixos (dessota bandera de l´imperi espanyol, dels segles XVI al XVIII). És clar que, en aquella època, es va patentar l´expressió de “posar una pica a Flandes”€ En senyal d´haver assolit una fita ben difícil. No ho és -i molt– a hores d´ara, superar el tema del Coronavirus ?.
