Els jutges de Bèlgica van resoldre ahir denegar l’extradició de l’exconseller terrassenc de Cultura, Lluís Puig, perquè consideren que el tribunal que va demanar l’ordre internacional de detenció no és competent. Els mitjans de comunicació estem molt centrats, com no podia ser d’una altra manera, en la pandèmia i els seus efectes, que no es tema menor, i deixar en segon terme qualsevol altre assumpte de l’actualitat. Hagués estat un bon exercici comprovar com s’hagués tractat la notícia de l’enèsima entrebancada de la justícia espanyola a Europa entorn del procés independentista, diguem-ne, en un escenari informatiu normalitzat. Especialment, com s’hagués tractat als mitjans més proclius a la criminalització del procés.
La notícia és d’una importància principal ja que torna a posar una altre vegada en entredit els mecanismes de reacció de la justícia espanyola i significa una càrrega de profunditat, no només contra el procés seguit envers els polítics catalans, sinó contra els ciments mateixos del sistema judicial espanyol, convertit en una eina de defensa de l’Estat lluny de la via política. Els descrèdit jurídic europeu acompanya el nom del jutge Pablo Llarena, que ha vist com fins i tot li han resolt en contra una euroordre per un defecte de forma. Ja no es tracta d’entrar en el fons de la causa contra l’independentisme, com de fet, no entra la recent resolució judicial belga, sinó de valorar que el que està en joc -es el prestigi del sistema judicial espanyol, que ha vist com han resolt en contra dels seus interessos estats com Bèlgica, Alemanya i Regne Unit.
Ridícul
Vagi per endavant que és absolutament necessari un debat sobre les institucions a Espanya i la monarquia n’és la principal, però aprofitar per fer electoralisme amb la polèmica sobre el rei emèrit ratlla el ridícul. Amb la que està caient a Catalunya, convocar a corre cuita un plenari al Parlament per parlar de la monarquia no té cap sentit. Intentar fer veure que modificar l’arquitectura institucional d’un estat com l’espanyol és només la voluntat del partit del govern, fer creure que es podria fer abans, fins i tot, de tenir la vacuna de la Covid-19 i convertir-se en la punta de llança del canvi constitucional d’Espanya quan el que es vol és la independència té menys sentit encara. Els catalans que volen sortir d’Espanya ho volen en un escenari de monarquia constitucional, de república o d’un estat federal; el de menys ha de ser el que deixes enrere. Ridícul electoralisme barat.