l republicanisme és un compendi de valors: la llibertat, la igualtat i la fraternitat; que pot i hauria de tenir elements traduïbles al conjunt de polítiques públiques que implementem. La transversalitat d’aquests valors fa possible que puguem parlar de polítiques republicanes quan intervenim en el mercat de l’habitatge, intentant mitigar les diferències que existeixen en les seves condicions d’accés, perquè parlem d’igualtat. Podem parlar de polítiques republicanes de territori quan, davant la decisió d’invertir els recursos finits i molt limitats de l’autonomia catalana en una infraestructura de transport, optem per aquella infraestructura que prima el transport públic, que és el de totes i tots, per sobre del transport privat, perquè parlem de llibertat. I podem parlar de polítiques republicanes quan decidim que els usos futurs de determinada peça urbanística seran tots aquells compresos dins l’àmbit dels equipaments, perquè el comú iguala, i parlem de fraternitat. La igualtat entre les persones, la seva llibertat i la fraternitat o la sororitat entre elles mereixen i necessiten l’ajuda i la col·laboració de tothom qui creu que el progrés de la humanitat depèn de les persones, i no de déus o reis. Dit d’altra manera, els valors republicans necessiten republicans i republicanes a les institucions de govern del país, de les viles i de les ciutats, que s’omplin menys la boca de república, i la implementin amb decisions i fets. Facta non verba.
Tots aquests fets, totes aquestes decisions que reclamem, aquesta transversalitat de les polítiques republicanes, és especialment important en un àmbit, el del territori i la sostenibilitat, on no hi ha hagut política els darrers anys. L’absència de política és un tipus de política en si mateixa, de manera que quan hom denuncia amb tanta lleugeresa l’absència d’aquesta, pot jugar fàcilment amb el llenguatge.
Deixeu-me que sigui clar i primari. Es pot intervenir des del sector públic, i això marca unes idees i un camí, o es pot no intervenir des del sector públic, i això marca unes altres idees i un altre camí. A la primera opció, els republicans i les republicanes hi estem obligats, perquè mai en la història de la humanitat la llibertat, la igualtat i la fraternitat varen tenir res a fer en el concurs del salvatge lliure mercat. Les persones, per la seva condició i dignitat de persones, mai poden ser tractades com excedents de fruita que es podreix al sol.
Tots aquests valors republicans tenen una traducció pràctica en les polítiques del territori i la sostenibilitat. Una inversió pública en infraestructures que perpetua els privilegis d’uns, els qui ja gaudeixen de transport públic, per sobre dels qui no tenen cobertura ferroviària al nostre país no és una política republicana. Un pla de mobilitat que no transforma la realitat i que consolida el model fòssil, condemnant-nos i condemnant els nostres fills i filles al fum i al cotxe, no és una política republicana. Una nova carretera que porta a un lloc on no hi arribava cap carretera pot ser una política republicana. Una carretera que porta a un lloc on ja n’hi arriben 8, no.
Democratitzar les oportunitats que una nova infraestructura de transport ofereix, i fer-ho des de la perspectiva de la sostenibilitat i la reducció d’emissions és el que esperem dels governs del present i del futur, sobretot dels qui subscriuen l’estat d’emergència climàtica.
