Responent a la glosa autobombo -vaja moment ha escollit per fer-ho en plena tragèdia epidèmica i tristor econòmica- publicada el divendres 31 de juliol pel regidor tan conegut per les seves extemporànies actuacions detallades puntualment per aquest Diari, passo a comentar el següent. Per cert i sense que vingui a tomb, quin mal exemple estan donant molts dels regidors del consistori a cada ple!
Miri, contraposant els seus arguments, manifesto que amb la seva actuació i la de molts altres que l’han precedit, finalment els seus esforços han assolit la fi proposada i han aconseguit fer de Terrassa una de les ciutats més brutes, sorolloses, incíviques i inhabitables de Catalunya. Tant, que jo me’n vaig tan aviat com trobi l’habitatge que cerco. La gent que tradicionalment havien estat ciutadans terrassencs arrelats, ja fa anys que en varen marxar.
No em parli del comerç, que excepte honorabilíssimes excepcions, s’ha transformat en comerç low cost i articles de “baratillo”. Quasi tot Terrassa és low cost. Repassi la quantitat de bars que venen el tallat a baix preu. Evidentment la gran majoria de les marques de prestigi ja no hi són. Totes les parets pintades de grafits, totes. Els voltants dels contenidors plens de deixalles impròpies del que correspon abocar-hi.
Incivisme que ho envaeix tot sense que l’Ajuntament vetlli perquè aquesta gent es comporti com cal. Les places i zones verdes, totes i durant tot el dia, pixadors de gossos, si algú recull les deposicions ningú pot recollir els orins. Patins, patinets i bicis tothom fent el que vol sense cumplir cap ordenança. La Rambla, ai la Rambla! el passeig més emblemàtic de qualsevol ciutat cada dia és més un bazar oriental. S’havia regulat l’obertura d’agències immobiliaries, bancs i companyies d’assegurances per tal de dinamitzar els carrers cèntrics de la ciutat. Ara és un campi qui pugui. Al carrer sant Pere ahir hi havia 19 locals buitsper llogar. Felicitats a les successives regidories de comerç. Fer cumplir la llei i ordences requereix deixar la zona de confort on estan instal.lats i arromangarse de manera decidida. Això costa molt i no dóna rèdits.
Ah! m’ho deixava, durant el confinament estrictament obligatori, i naturalment a l’actualitat, a la meva plaça es practicava i practica esport on hi tenen instal.lats pals de bàsquet sense cap mena de protecció per a la salut, fins aquí res a dir si no fos que s’hi juga també a les dotze de la nit! Minories consentides per l’administració molestant a la majoria.
L’Ajuntament governa responent únicament a qui més protesta i la majoria com que no té el coratge de dir res aguanta i aguanta. I si pot se’n va. Enhorabona! Els ha costat uns anys assolir tal desgavell però finalment ho han aconseguit.
