I ha un adagi original que enguany el trobo ben adient: “Xàfecs d’agost, bolets en abundor”. Enguany, però, no cal esperar l’agost per a aquesta conjunció. Durant la primavera, el ritme pluviomètric ha permès veure rajar els Caus amb empenta… I, de fet, algun amic meu ja ha trobat algun que altre producte micològic. De fet, “el bolet neix a l’octubre però és fill de l’agost”. No ho perdem de vista.
“A l’agost, bull el mar i també el most.” Potser enguany el primer no ho farà amb tanta embranzida. Les ramificacions derivades de la pandèmia encara són presents. Raó per la qual la prudència aconsellarà no omplir les platges de gom a gom. Això sí, tant de bo que els “trons d’agost facin grans raïms i bon most”. Si més no ja va bé que hi vagi havent sectors productius que facin arrencar la trempera del país després del gran ensurt de la Covid-19. “Per l’agost, cerca l’ombra el gos.” Amb tot el dèficit de relació social provocat pel confinament, hi ha força ganes de sortir a les terrasses dels bars. Que massa pluja no ens ho malmeti!.. A més, “el juliol no se’n va sense verol, i l’agost, sense most”. “El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most.” I també “l’agost calent, signe corrent”.
Que tot plegat no ens faci perdre l’oremus! Els adagis són sentències basades en la saviesa popular. És ben veritat que venim de passar-ne una de molt grossa. Ningú no s’ho esperava. Raó de més per extremar precaucions i “per l’agost, la palla al paller”. El cap, damunt les espatlles. Amb serenor, seny, criteri, rigor i “savoir faire”… Seria trist que no haguéssim estat capaços d’extreure conclusions clares i orientadament ajustades a prevenir sorpreses negatives aviat.
“A cor què vols, cor què desitges.” D’allò més bé, expresso -des d’aquesta columna- el meu desig d’uns bons dies d’esbarjo, descans i lleure per a tothom. Més que mai, ens toca fer un bon rentat de cervell… I, alhora, una plena “carregada de piles” (o neurones). La mainada que ho aprofiti per assaborir com cal la llum, el goig i la gresca dels dies llargs i feliços. De cara a la represa docent de setembre, convé no presentar-se fora de riells. Certament farà mesos que no trepitgen una aula… Això no els dóna excusa, tanmateix, per a voler mal justificar-ho d’acord amb la dita que “a l’agost, bat el peresós”.
