El nombre 22 de l’avinguda de l’Abat Marcet ha estat desallotjat; desocupat per l’Ajuntament sobre la base d’una situació sanitària preocupant, sota unes condicions de salubritat molt deficients, davant l’amenaça d’un focus de Covid-19 i l’alarma del veïnat per culpa d’algunes ocupacions incíviques que han provocat enfrontaments constants i un veritable problema de convivència amb algunes de les persones que vivien a l’immoble en qüestió. En realitat, la pandèmia ha donat el paraigua legal a l’Ajuntament per intervenir en un punt negre que s’havia enquistat.
Sobre el 22 de l’Abat Marcet i sobre les denominades ocupacions incíviques en general podríem parlar des de diverses arestes, però en aquest cas hem de parlar des de dos punts de vista que ens semblen rellevants. En primer lloc, hem de reflexionar sobre quin ha de ser el paper i quina és la responsabilitat del propietari de l’immoble en el desenvolupament d’un procés d’ocupació que degenera en un problema com el que s’ha donat al 22 de l’Abat Marcet. No entrarem a analitzar el dret a la propietat privada, ni tampoc el dret constitucional a un habitatge, només en els fets consumats.
Les primeres ocupacions del nombre 22 no van ser conflictives; es van produir durant la crisi provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Estem davant d’un exemple paradigmàtic: els pisos són ocupats per gent necessitada d’un sostre; el propietari no vol negociar un lloguer en l’exercici legítim del seu dret; els ocupants van trobant altres llocs i van sent substituïts per altres ocupants cada vegada més conflictius; el propietari es desentén de la situació i el problema passa a ser municipal, amb les limitacions legals, polítiques i, per què no dir-ho, també morals que implica una situació com aquesta.
El problema no es tracta d’una situació aïllada. Són diversos i greus els llocs als quals s’ha donat una situació similar, i no parlem ja de zones com Can Palet de Vista Alegre o també Vacarisses, on s’estan donant problemes d’especial gravetat. La intervenció del propietari del 22 de l’Abat Marcet es va limitar a enviar ahir només dues persones per tapiar l’accés a l’immoble que a la una de la matinada encara treballaven.
La segona qüestió sobre la qual hem de cridar l’atenció és que hi ha un grup de famílies, les que estaven a l’edifici de l’Abat Marcet, que avui encara veuen agreujat el seu problema i estan al carrer, segurament buscant un altre lloc on anar a viure.
