Aquesta setmana s’ha fet un pas enrere des de Madrid en relació al procés, o el que quedi d’ell. La decisió dels tribunals de revocar el tercer grau als presos del procés, ahir va ser el torn de Josep Rull, no és una bona notícia ni per a l’independentisme, ni per la política espanyola. Si hi ha un possibilitat de distendre les relacions passa per solucionar l’assumpte dels presos i la solució no passa, ni molt menys, per la decisió que s’ha pres i la que s’intueix d’aquí en endavant
Hi ha diverses qüestions de perfil polític que es poden comentar i que no s’entenen i i podem aprofundir en l’anàlisi de les relacions entre l’Estat espanyol i Catalunya, però n’hi ha una de perfil jurídic que posa sobre la taula sense ambages quina és l’actitud i segurament l’estratègia a seguir. Qui conegui mínimament el procediment penal espanyol, els tempos de les diligències que se sol·liciten als jutjats i de les resolucions judicials no haurà donat crèdit al fet que la fiscalia demani al matí la revocació de la situació personal dels presos i el jutjat hagi resolt a primera hora de la tarda. Sense voler dir que és impossible, és absolutament inusual. Les sol·licituds es demoren als jutjats mesos. Tol com estan funcionant avui els jutjats, és absolutament inversemblant, del tot impensable que una sol·licitud trobi ressò al jutjat a les poques hores. Si volem podem concloure que aquest fet és simplement anecdòtic i que del que es tracta és d’analitzar el fons de la qüestió. Segurament és cert, però en aquest cas, la forma se superposa a qualsevol argumentació, fins i tot jurídica, sobre el fons.
Hi ha una altra qüestió que crida l’atenció i sorprèn sobre la decisió del sistema judicial espanyol i és que el PSOE, quan l’ha interessat, ha volgut posar de manifest la dependència que la fiscalia té del Govern de l’Estat. En un escenari de presumpta negociació no s’entén, llavors, que s’argumenti que l’Executiu no pot interferir en l’acció del Ministeri Públic. El que preocupa és que si després de les darreres eleccions generals semblava que hi havia un full de ruta per tractar la relació amb Catalunya, ara sembla que el pla de l’Estat per a Catalunya sigui el mateix que tenia el Govern de Mariano Rajoy. Quin futur pot tenir la taula de negociació si és que es torna a reunir?
