Les compareixences tant del president Joaquim torra, com de la consellera Alba Vergès, ahir amb el nou secretari de Salut Pública, tornen a generar més incerteses que respostes. La conclusió és que tenim deu dies per reconduir les xifres. Al president Torra no li tremolarà el pols si després dels deu dies més importants de l’estiu no assolim les xifres que ens permetin, recuperar l’optimisme en la nostra relació amb el coronavirus. De moment es prohibeixen les trobades al carrer i s’imposaran importants sancions, però ne sap quines seran les mesures que s’adoptaran si no som individualment responsables.
Es parla de confinaments selectius, tot i que seria una mesura extrema. Sembla que es descarta un altre confinament generalitzat, tot i que alguns partits han demanat al president del Govern d’Espanya que recuperi el comandament únic contra la pandèmia. És curiós que el PP demani que sigui el Govern central qui prengui decisions quan fa uns dies no parava d’acusar-lo d’inepte. En qualsevol cas, ja siguin confinaments selectius o l’improbable genèric, s’haurà de veure sota quin paraigües jurídic s’adopta la mesura.
De tota manera, hi ha un parell de qüestions que criden l’atenció sobre les compareixences del President i de la consellera de dilluns i d’ahir dimarts respectivament. En primer lloc, fins ara es feien junts. És probable que el Govern hagi decidit que la intervenció pública del President s’havia de fer en solitari per donar un caire molt institucional a la crida a la responsabilitat que s’havia de fer. També es pot pensar que en un escenari de reinvenció de l’espai postconvergent, Torra vol aparèixer com el líder que guiarà Catalunya en la lluita contra el coronavirus.
Altra qüestió que ha cridat poderosament l’atenció sobre ambdues intervencions. Que per un cantó se’ns diu que la situació és crítica, que estem pràcticament a un pas del confinament i per altre que Catalunya és un país segur, fent una crida al turisme estranger perquè vingui a Catalunya. És a dir, transmetem el missatge que venir a Catalunya és segur, però al mateix temps diem que estem a deu dies d’endurir, no se sap com, les mesures si no som capaços de tallar les cadenes de contagis.
D’altra banda, és lògic que en segons quins escenaris es facin declaracions, com que necessitem la independència per la nostra salut o que si la gestió de la pandèmia s’hagués fet millor des de Catalunya i que ens trobem amb que hi ha decisions, que no depenen de grans recursos, que es poden prendre des de la competència del Govern, i que no s’acaben de prendre, com per exemple, l’equip de rastrejadors, que tots els experts diuen que és tan important.
