A no sorprèn. Un cop més, l’alcalde de Terrassa ha tornat a amagar-se i a no donar la cara. És cert que estem acostumats a veure com el senyor Ballart no assumeix la seva responsabilitat de primera autoritat municipal i s’amaga quan cal donar explicacions sobre un assumpte important. A aquestes alçades tothom sabem que ell només està per sortir a les fotos, sempre quan la situació és amable o per dedicar hores i hores a complaure les xarxes socials i que, quan hi ha problemes que requereixen l’actuació de l’alcalde, ell defuig de la seva responsabilitat i trasllada el paper a alguna persona del seu equip. No obstant això, malgrat que estiguem acostumats a aquesta forma de governar, no podem deixar passar per alt algunes coses.
El darrer episodi, l’hem viscut en l’afer sobre les denúncies «extraviades» de la Policia Municipal. El relat dels fets ja el coneixem: agents de la Policia Municipal denuncien dues persones que estaven incomplint el decret de l’estat d’alarma; l’assumpte es fa públic i genera queixes per parts d’alguns veïns, i la polèmica es trasllada a les xarxes socials; l’alcalde hi intervé, buscant el seu moment de glòria, i diu que «està gestionant el tema», i tot seguit truca al regidor de Seguretat, qui va traslladar el missatge al sotsinspector de guàrdia, i, casualitats de la vida, les actes de les sancions desapareixen.
En el moment que el sindicat policial SPL-CME dóna l’alerta, els partits polítics de l’oposició demanem explicacions. Se’ns convoca a una reunió d’urgència en la qual ens expliquen que tot ha estat un error humà del sotsinspector. Des del govern municipal ens volen fer creure que, de les aproximadament 2.300 denúncies que la Policia Municipal ha interposat per incompliment de l’esmentat decret, les úniques dues que s’han extraviat tenen com a causa un error humà del sotsinspector, malgrat que, casualment, siguin les dues que el regidor de Seguretat va demanar que es revisessin, i malgrat que van ser les dues que l’alcalde va dir que estava gestionant. Moltes casualitats, difícils de creure. Evidentment, aquestes explicacions no convencen l’oposició i demanem la compareixença dels implicats. Concretament demanem la presència de l’alcalde, la del sotsinspector i la dels sindicats que van donar l’alerta. El govern municipal s’hi nega, i per aquest motiu convoquem la Comissió Extraordinària de Transparència, on els actors implicats sí que són convocats. No obstant això, ni l’alcalde ni el sotsinspector hi assisteixen.
L’objectiu de comptar amb la presència del sotsinspector era simplement poder donar-li la veu i que expliqués quina era la seva versió dels fets, ja que des del primer moment el govern municipal, d’una forma èticament qüestionable, ha atribuït la causa del conflicte a un error seu. Això no és nou: sempre que passa quelcom que no hauria de passar, els membres del govern municipal traslladen la culpa a tècnics i treballadors municipals, però l’alcalde i els regidors mai són responsables dels errors. Valentia, vaja.
Però, a més a més, qui tampoc va comparèixer va ser l’alcalde. És indubtable que qui inicia aquest conflicte és el senyor Ballart, ja que de forma sorprenentment ingènua (pensava que passaria desapercebut?) diu públicament que estava gestionant un tema que no podia gestionar, com és el d’una actuació policial. Capítol a part mereixen les paraules de l’alcalde en què qüestiona obertament l’actuació dels agents de la policia que simplement aplicaven la normativa. El menyspreu de Ballart vers la Policia Municipal tampoc és nou, però sí que comença a generar incomoditat a moltes persones. La gravetat de l’assumpte és que, quan es convoca l’alcalde perquè doni explicacions sobre què volia dir amb allò de «gestionar», aquest no apareix. Es torna a amagar. Torna a no donar la cara. I trasllada tota la responsabilitat al regidor de Seguretat. És evident que el regidor té un elevat grau de responsabilitat en aquest assumpte, però no és l’únic. En canvi, si que és l’únic que ha donat explicacions (malgrat que aquestes no ens convencin). Que davant d’aquest situació l’alcalde deixi «tirat» un company seu tampoc ens sorprèn, és el que acostuma a fer, però que se’l convoqui, d’acord amb el reglament, perquè comparegui i ni tan sols s’excusi, això és lamentable.
També podríem parlar del paperot que, una vegada més, està protagonitzant ERC. La seva única aportació en aquest assumpte va ser expressar la seva disconformitat a portar a la Comissió de Transparència un fet com aquest (quan va ser un regidor d’ERC qui, fa gairebé dos mesos, menystenint l’oposició, va indicar que aquest tema s’havia de tractar a la Comissió de Transparència). Es van tornar a omplir la boca de transparència, però resulta que després no els agrada que utilitzem els òrgans municipals per aclarir dubtes més que raonables sobre la gestió municipal.
Un cop més, ERC tapant les vergonyes i actuant de parallamps del seu soci de govern. Ja s’ho faran.
En definitiva, la reunió de la Comissió de Transparència no va poder aclarir els dubtes generats en relació amb la gestió d’aquestes dues multes, bàsicament perquè es va tornar a repetir la (poc creïble) versió «oficial» i l’alcalde no va comparèixer. Ara, caldrà estudiar altres vies per arribar fins al final d’aquest assumpte. La ciutadania de Terrassa mereix unes explicacions i conèixer la veritat del que ha passat i, sobretot, conèixer quina és la forma de fer i gestionar els recursos públics del senyor Ballart.
* L’autor és president de la Comissió Informativa de Transparència de l’Ajuntament de Terrassa.
