Doncs sí, Terrassa i Sabadell; Sabadell i Terrassa tornem a ser amics, si és que alguna vegada no ho hem estat. És veritat el que diu l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; l’acord signat ahir és una fita històrica amb què es donen la mà dues ciutats que sempre han estat d’esquena i que tenen moltes més coses a compartir que no pas el contrari. Però, tot i ser un acord històric, el repte és saber si serà efectiu, si realment aquesta vegada les dues ciutats s’organitzaran, tindran una sola veu i aconseguiran que se les escolti a la gran Barcelona. No és la primera vegada que s’intenten pactes d’aquest tipus. Els alcaldes Royes i Farrés (Antoni) ja van treballar conjuntament, però aquell mirar de reüll sempre hi ha sigut. Posem-ne un exemple. Mentre les ciutats parlaven de fer coses en comú, l’alcalde Royes permetia la construcció del camp de golf el Prat (que havia de portar el nom de Terrassa i no l’ha portat mai). Una de les raons per les quals va dir sí al golf, en contra del vehement parer de les entitats conservacionistes de les dues ciutats, va ser perquè el golf garantia un coixí verd entre les dues ciutats que evitaria zones de confluència. Farrés no s’hi va estar, de créixer per Castellarnau.
Hem de rebre amb bons ulls el pacte entre Terrassa i Sabadell, però hem d’estar atents al seu recorregut i comprovar si és un pacte sòlid i si realment les dues ciutats se’l prenen seriosament. Torna a haver-hi acord per la continuació del IV Cinturó, però recordem que ja n’hi havia un i que l’anterior alcalde de Sabadell el va obviar en la seva línia d’actuació. Recordem, d’altra banda, el seu rocambolesc intent de liderar un Vallès unificat davant la indiferència de tothom. L’alcaldessa Farrés té un altre perfil.
Defensarem la connexió de la R-4 amb l’aeroport, però no oblidem que Esquerra, soci de govern de Jordi Ballart, s’hi va oposar fa pocs dies al Parlament de Catalunya i a Terrassa s’ha defensat fermament des de les files republicanes la posició del partit. És bo per a les dues ciutats el túnel d’Horta, que inicialment ja havia estat previst, però el Govern té molt clar que la nova comunicació ha de ser molt a prop de Vallvidrera. La conversió de la N-150 en una via cívica és el que sembla que pot tenir més èxit en els plantejaments inicials d’aquest pacte, però també depèn d’una inversió supramunicipal.
Sí, Terrassa i Sabadell necessiten tenir veu. Ara falta que la generin de forma alta i clara i, després, que se’ns escolti.
