NTRE ahir i avui, fa 13 anys que se´m va morir la mare i que fou enterrada, respectivament. Potser mai no vaig arribar a tenir una relació massa “fluida” amb ella. El seu record, però, segueix ben viu. Tots dos érem de caràcter ben difícil. És ara, amb el pas del temps, que em miro les coses fredament i miro d´interpretar certes coses.
Més d´un lector es preguntarà què hi té a veure tot plegat: ni més ni menys que es deia Cristina i avui és la diada del seu sant. D´acord amb el fet que he parlat massa dies de la pandèmia i el seu entorn, em ve de gust recuperar una certa varietat de temes.
Originàriament el nom es troba a la Grècia antiga i, en la vessant etimològica prové de “Christos” (ungit). Adquirí una forta embranzida als volts de l´època de les croades medievals. Actualment, el duen persones tan variades com la presidenta del BCE (Lagarde), l´expresidenta argentina (Kirchner) o una de les infantes espanyoles, per citar tres exemples concrets.
Som davant d´una santa italiana noble del segle III, natural de Tur, a la riba del llac de Bolsena. Obligada a adorar els déus pagans, abraçà el cristianisme. Quan son pare ho va descobrir, la lliurà a l´emperador Julià, essent martiritzada feroçment.
Intentant tibar d´algun adagi referit a ella em sobta no haver-ne trobat ni un de sol. Mira que, al seu entorn tenim les diades de sants prou coneguts que els tenen a vessar (Carme, Margarida, Magdalena, Jaume, Quim Anna, Marta, Ignasi, etcètera) ! Per això m´he de conformar amb refranys propis del mes en curs.
Sense oblidar la pandèmia, deixeu-me dir que “l´home prudent es fa sabates per Sant Jaume i vestits per l´Advent”. L´OMS ens alerta de rebrots probables. Per tant, no podem abaixar la guàrdia. Així, tant de bo que la intercessió dels nostres patrons Pere, Cristòfor, Valentí –que no hem pogut venerar com cal enguany– ens guiï per corriols segurs. Sense deixar d´invocar tots els sants que ens ofereix el calendari. Acabant per implorar que Sant Roc gloriós faci per estendre el seu mantell damunt nostre… Gairebé cinc segles després de la pesta bubònica, bo fóra recuperar l´antiga tradició de pregar pel miracle d´eradicar la COVID 19. O, si més no, per trobar-ne la vacuna adient i necessària.
