Avui s’aprovarà en un ple municipal extraordinari el denominat Pla de Mesures Socioeconòmiques – Pla de Xoc 2020. En això ha quedat, de moment, el pla de ciutat de què es van retirar els partits de l’oposició després de les polèmiques suscitades durant la pandèmia com les multes perdudes o els greus insults contra l’alcalde. En realitat, l’equip de govern es va exposar molt amb aquella operació. Amb una còmoda majoria absoluta tampoc necessitava arriscar-se que l’oposició li girés l’esquena dinamitant el pacte de ciutat. Però aquest és un altre tema.
En primer lloc, hem de tornar a repetir que la gestió que l’Ajuntament de Terrassa ha realitzat de la nostra crisi sanitària ha estat brillant. És molt destacable també que la setmana passada s’avancés a un eventual rebrot a la ciutat adoptant tota una sèrie de mesures que poden ajudar a prevenir contagis i fins i tot a pal·liar les conseqüències d’un eventual rebrot a la ciutat, no descartable davant les xifres que s’estan donant a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. També hem de destacar l’elaboració del pla de xoc. Posar la maquinària i el pressupost de l’Ajuntament al servei de la ciutadania per fer-hi front diu molt dels nostres governants.
Dit això, hi ha coses del pla de xoc que no s’entenen ni han estat explicades a la nota de premsa amb la qual l’han presentat. És de suposar que podrem tenir les explicacions oportunes al ple municipal d’aquesta tarda. No entrarem a qüestionar el fet que s’incloguin partides d’iniciatives ja gastades, és just que s’hi incloguin, però sí que voldríem cridar l’atenció sobre el concepte d’un pla de xoc. Entenem com a tal un grup de mesures urgents que s’implementen davant una contingència negativa, en aquest cas, la crisi del coronavirus. Mesures per pal·liar les conseqüències, moltes molt greus, d’una situació inèdita a les nostres vides. Entenem la compra de mascaretes, la desinfecció d’espais públics o el reforç dels serveis socials com a mesures paradigmàtiques d’un pla de xoc d’aquestes característiques. Ens costa més d’entendre la inclusió de la subvenció municipal al festival TNT, la urbanització del carril bici de Matadepera o la pista de gel de Nadal com a mesures pròpies d’un pla de xoc contra les conseqüències de la Covid-19. Segur que es poden buscar justificacions que relacionin qualsevol de les partides incloses amb la gestió de la pandèmia i els seus efectes, però per la mateixa regla de tres podem incloure al pla de xoc tot el pressupost municipal i anar molt més enllà dels 17,2 milions d’euros a què puja.
D’altra banda, tampoc perdem de vista que el pla de xoc compta, sense especificar, perquè és impossible que ho pugui fer, amb aportacions de la Generalitat, la Diputació de Barcelona o fons de la Unió Europea. De la mateixa manera, el pla preveu que l’Estat permetrà la utilització dels més de sis milions d’euros de superàvit que l’Ajuntament terrassenc té bloquejats per la norma de la despesa, però es parla que el criteri del Govern de Madrid és que es disposi dels superàvits en diversos exercicis. Una de les incògnites està a saber què serà del pla de xoc si no arriben les aportacions previstes o les quantitats no són les esperades.
