OM hem pogut comprovar tots, aquestes últimes setmanes, anem a remolc de virus. I el problema no es soluciona, i pinta que anirà per llarg si no canviem de línia d’actuació. I l’única resposta és “confinament+mascareta”, com la grip espanyola del segle passat. Hem de canviar la línia d’acció.
La realitat és la següent.
Els científics estan fora de joc, poca inversió en I+D durant massa anys i ara els donem presses. Els polítics “com sempre” tenen el cap més a guardar cadires que en una altra cosa. I les mesures adoptades no estan donant els fruits esperats.
El rastreig actualment és com s’ha demostrat, poc eficient per diversos motius:
– L’epidèmia està totalment repartida pel territori en més o menys grau. L’únic que ens impedeix veure-ho és que no podem fer testos a tota la població.
– Les PCR tenen un forat d’ineficàcia d’entre el 20-30%. És prou gran com perquè el virus es propagui.
– És impossible controlar el moviment dels temporers. Actualment a Lleida, a més dels temporers habituals, dels quals una gran quantitat es contracten en origen, hi ha una gran quantitat de “manters” a Barcelona o a la línia de costa habituals a les platges. I els controls policials són infructuosos donat que la majoria d’ells és desplacen senzillament a peu de població a població.
– No hi ha prou recursos per controlar tota la població, suposant que aquesta vulgui ser controlada.
Bé, si ens basem en les estadístiques d’afectats actuals, sabem que el virus tot i contagiar-se igual a tothom no implica el mateix grau de dany en funció de l’edat i patologies prèvies:
Interval d’edat/probabilitats de ser ingressat:
– de 0-50 anys tenim 0,2-0,4%.
– de 50-60 anys tenim 1,3-1,6%.
– de 60-70 anys tenim 3,6%.
– de 70-80 anys tenim 8%.
– de +80 anys tenim 14,8%.
(Per a persones sanes sense les següents patologies: malalties cardiovasculars, diabetis, malaltia respiratòria crònica, hipertensió o càncer.)
Les dades de Lleida ho confirmen, tot i que ens és impossible saber el total d’infectats real. No podem fer PCR a tothom i aquestes tenen un marge d’error del 20-30%. Dit d’una altra manera els percentatges segurament són inferiors.
La vacuna serà la solució?
– No sabem quan la tindrem, per norma general una vacuna tarda de 2 a 10 anys a estar amb garanties.
– No podem estar confinant i desconfinant un temps indefinit.
– Els recursos tant dels particulars, empreses i estatals són limitats (l’endeutament també).
– Si els tests de coronavirus tenen un marge d’error d’entre un 20 i un 30 per cent, com podem esperar una vacuna eficient?
Què fer?
Donat que no sabem quan la tindrem i molt menys l’eficiència de la mateixa, l’única línia d’acció possible si no ens volem quedar en aquest estat diversos anys seria la següent:
– Tots els menors de 50 anys haurien de fer vida normal, tenint en compte que el 99,6-99’8% de la població d’aquesta franja superaria el virus sense problemes, o ni s’assabenta que el té (asimptomàtics).
– Prendre mesures especials per als grups de risc, gent gran i sobretot llars de jubilats i asils.
– Evitar l’entrada de gent de més de 50 anys en locals d’esplai, oci nocturn i altres actes multitudinaris. Si calgués, demanar el DNI a les entrades dels espectacles igual que es fa amb els menors de 18 anys.
– Dedicar tots els recursos, que com sabem no són infinits, directament als hospitals, també en personal administratiu per no haver d’emprar sanitaris en funcions administratives.
Finalment i per evitar el possible col·lapse de les institucions sanitàries fer-ho territorialment progressiu. M’explico. Tenint com tenim el Segrià perimetralment confinat, anar expandint el confinament a les comarques veïnes progressivament, en funció de territori i quantitat d’habitants de les mateixes.
Amb això faríem que la ràpida propagació del virus es treballés a favor nostre i es tornés un avantatge, i en pocs mesos tindre la immunitat de grup que es pretén aconseguir amb una vacuna a hores d’ara inexistent i sense hora d’arribada.
Si no es pren una mesura d’aquest tipus, aprofitant que la població més jove supera la malaltia i forçant una immunitat de grup, l’alternativa serà extremadament llarga en el temps, menguant així tant els recursos de l’administració com els de particulars i empreses. La vacuna, ja la tenim, són tots aquells que poden superar la malaltia sense problemes, i d’aquí a la immunitat de grup.
PD: senyors polítics, deixeu de gastar-vos els diners en campanyes publicitàries inútils.
