O cal ésser gaire analític o perspicaç per qualificar la gestió política de la pandèmia a casa nostra. L’excepcionalitat i duresa dels fets han agafat prou descol·locats bona part dels nostres dirigents. Afegint-hi sovint un grau de preparació més que qüestionable, la combinació d’ambdós elements ha generat una autèntica bomba de rellotgeria. Mentre que el nivell exigit en totes les oposicions a qualsevol lloc de treball privat esparvera, es pot donar el cas que “ací el més tonto faci rellotges”.
D’exemple plantejo diferents sortides de to d’algun president de comunitat autònoma en les reunions telemàtiques amb el president del govern central. És ací que em ve com a anell al dit el catedràtic de la facultat de Ciències Polítiques a la Universitat de Mont-real, Alain Deneault. Nascut al Quebec, és ben conegut pel seu llibre “Mediocràcia: quan els mediocres arriben al poder”.
En un tema o altre, tots en som, de mediocres. El problema rau quan aquesta falla esdevé tret distintiu del sistema social. El seu llibre carrega contra estructures que es proposen com a model de gestió. No essent potser el bipartidisme la millor opció, l’aparició d’opcions populistes i esqueixos fatxes enterboleix força el panorama. En aquest sentit, el llindar entre preparació baixa i inutilitat és molt tebi.
Trencar perquè sí, sense més ni més, no assegura l’èxit enlloc. Penso en símbols identitaris com el del “canvi pel canvi” o la revolució per si mateixa. L’única cosa que es cerca és aniquilar allò que està establert i que hom etiqueta d’inútil. Enardir les masses populars dalt d’una trona cridant com un esbojarrat certifica la manca de criteris arrelats en fonaments substancials i efectius.
Les situacions excepcionals com la que ens toca viure de fa uns quatre mesos presenten molts forats impensables. Precisament per això tampoc no és el millor moment per reflexionar amb serenor. A partir d’una globalització crítica, exigeixo replantejar esquemes que enforteixin el compromís social voluntari. Sort de la figura dels qui esmercen (a cost zero) part de temps i esforç en bé de la col·lectivitat. Més encara si va orientat a favor dels sectors més desvalguts. Hem de fer que els molts ineptes de la política facin un pas al costat urgent.
