NA frase amb la paternitat de Virgili. Un poeta romà que visqué entre els anys 70 i 19 abans de Crist. Autor de l'”Eneida”, una obra on pretenia legitimar l’èxit d’un imperi que abastava bona part del món conegut llavors. La traducció vindria a ésser que “la força s’assoleix avançant”. El concepte d’aquest verb és lluny del sentit que li donen els polítics. Fins i tot, la monarquia; la buidor dels seus discursos em treu de polleguera.
Ho complemento amb una altra llatinada: “Non progredi regredi est”. No avançar és recular. Ambdues sentències molt adients en temps de pandèmia. El temps i els analistes jutjaran qui convingui per manca de coordinació, estratègia i definició.
La xerrameca o la tria de frases altisonants que no diuen res toca a morts. Quatre mesos després de fixar l’inici del confinament ja sembla tot més serè. Si més no de cara a planificar com cal la recuperació del país i de la seva gent. Insistint, tanmateix, que no s’ha de reduir tot a la vessant financera i laboral. Convé ajustar amb encert el reguitzell de temes desmarxats. Seguidament, remar en una única direcció totes les forces polítiques de l’arc parlamentari. Un eix on tot s’albira tan senzill com copiar el gran pacte de l’Estat portuguès. Per contra, a casa nostra s’han avantposat postures xulesques d’algun líder polític que tan sols juga a millorar el propi rèdit personal.
La força és inherent a d’altres valors: esforç, constància, control, paciència, confiança, disciplina, generositat, esperança o motivació. No vull posar-me a fer de prevere. Aquesta pinzellada fixa fonaments humans abans dels morals i ètics.
Durant aquest temps complicat, he criticat els polítics. Bo seria que l’Església catòlica convingués on podria haver-se implicat més decididament. Sort d’entitats com Càritas i algun capellà arrelat en bases de la teologia de l’alliberament i arremangat exemplarment. A nivell de cúpula, tinc dubtes prou seriosos. Citaria l’exemple del que va fer l’església ortodoxa xipriota en la crisi de fa uns 10/12 anys. Per aquests verals, penso que hi ha hagut molt de fum. Encara que em posin a parir, ja hi estic acostumat. Cada dia que passa tinc l’esquena més ampla. Dit això, “cadascú per on l’enfila!”. Déu ho jutjarà tot.
