La pregunta és: quant de temps es podrà mantenir Terrassa fora de les mesures adoptades pel Govern de la Generalitat a Barcelona i a les altres poblacions de l’Àrea Metropolitana? I immediatament després ens en podem fer una altra: val la pena adoptar mesures preventives més enllà de l’autoresponsabilitat? És a dir, valdria la pena que la ciutat se sumés voluntàriament a les recomanacions de les autoritats sanitàries catalanes? Existeixen mesures preventives que es puguin adoptar abans que ens veiem de ple a dintre d’un rebrot? La resposta a la darrera seria segurament negativa si tenim en compte que no s’han pres a Barcelona quan fa dies que, sense ser-ne experts, intuïm la magnitud de la situació. Barcelona ha entrat definitivament en regressió; és absurd utilitzar eufemismes. El rebrot és de dimensions molt importants i anem tard. Tal com deia ahir l’alcaldessa Ada Colau, la Generalitat va anar tard a Lleida i va tard a Barcelona.
I les incerteses persisteixen; quan arribarà aquí? La relació de Terrassa amb Barcelona és umbilical socialment i econòmicament. Podrem els terrassencs esquivar una nova crisi? I si, com tots pensem, no podem, hi estem preparats? El sistema sanitari terrassenc, com el català, s’organitzava per a un rebrot de la pandèmia a la tardor. Els centres sanitaris terrassencs van demostrar al mes d’abril tenir una capacitat d’adaptació extraordinària a una situació de crisi i això ens tranquil·litza, però no es tracta només de tenir uns recursos sanitaris solvents, sinó de no arribar a necessitar-los; aquesta és la gran qüestió.
Dèiem aquesta mateixa setmana que, davant d’una reedició de la crisi sanitària pel coronavirus, se’ns planteja un dilema molt important. El confinament s’ha demostrat epidemiològicament efectiu, però terriblement negatiu des d’un punt de vista econòmic. Quina societat pot suportar un altre confinament estricte? Quin serà ara l’escenari i què decidiran les autoritats sanitàries? Lamentablement arriba el moment de posar en una balança els efectes beneficiosos de quedar-nos a casa amb els efectes de la crisi econòmica que això comporta. És evident que tenim novament un problema a sobre de la taula i val la pena que el departament de Salut desplegui tota la seva capacitat de gestió; una intervenció de l’Estat seria nefasta per a la imatge de Catalunya i del Govern de la Generalitat. Una vegada més hem de fer una crida a la prudència i a la responsabilitat de tots per evitar o disminuir en la mesura del possible els efectes de la pandèmia. També està a les nostres mans.
