Hi ha termes, material o objectes que adquireixen un protagonisme especial en èpoques de crisi fins a assolir una quotidianitat en el seu ús com si sempre haguessin estat propers a nosaltres. Primer van ser les mascaretes, després les proves PCR, els EPI, els respiradors i ara són els rastrejadors. L’alcaldessa de Barcelona reclamava aquesta setmana més personal per fer seguiment de línies de contagi. Algú deia que Catalunya necessita 1.500 i tenim un parell de centenars si arriba. La Generalitat diu que en tenim suficients. I mentrestant, s’instal·la al carrer la idea que tenim unes mancances que ens pot portar a una catàstrofe amb un nou confinament. Segurament els mitjans de comunicació contribuïm a generar alarma, però el problema són les informacions contradictòries i, sobretot, el lideratge. Ens hem de creure a qui estigui al volant i no només hem d’apel·lar a la responsabilitat individual, sinó demostrar que som capaços de gestionar els brots amb solvència.
El responsable de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya intentava transmetre ahir tranquil·litat des d’un mitjà de comunicació dient que hi ha suficients rastrejadors i que s’està treballant molt per tallar les línies de transmissió. Segurament, la qüestió no és que s’estigui treballant molt o no, que no es posa en dubte, sinó si tot el que s’està treballant, davant el panorama que tenim, és suficient. En aquest sentit hi ha dues qüestions que ens comencen a preocupar, que són, la possibilitat, real pel que es veu, un augment realment rellevant del nombre de contagis i si les autoritats sanitàries estan en situació de gestionar una nova situació de crisi, per aturar els contagis i respondre a la vegada a les necessitats sanitàries que es puguin donar.
Segurament les solucions que ens hem donat fins ara no es puguin tornar a utilitzar o almenys amb la mateixa intensitat. És a dir, serà en una situació d’absolut descontrol de la pandèmia que ens haguem de tornar a confinar. Els efectes serien absolutament demolidors. L’exemple d’una nova forma inicial de gestió el tenim a l’Hospitalet; ja s’està recomanant la limitació de moviments en barris concrets i fins i tot en edificis. El territori, a més, condiciona molt, ja que no es poden utilitzar a l’Hospitalet els mateixos esquemes que a Lleida.
