´ESCLAT de les noves tecnologies els darrers anys ha anar aparcant el rellotge de canell. Sobretot, arran l´escampall brutal de mòbils hi ha força gent que n´ha prescindit totalment. Qui no recorda, però, la reconeguda marca “Festina” com una de les més afamades fa més de cinquanta anys ? El que molta gent ignora és l´origen de la marca. Tot neix d´un adagi llatí (“festina lente”). Una dita darrere la qual s´amaga una veritable contradicció: “afanya´t poc a poc”. En voler-te imposar pressa, alhora et reclama el famós “despacito”castellà.
És una marca espanyola. La nineta de “Festina Group”, creada a Suïssa l´any 1902. Durant la segona guerra mundial, s´establí a Barcelona, essent adquirida -l´any 1984– per l´empresari Miquel Rodríguez, propietari de Lotus, que integrà ambdues marques.
La paternitat de l´adagi referit cal atribuir-la a Suetoni. Se´l recorda per una gran prudència: “camineu lentament si voleu arribar d´hora a una feina ben feta”. És en aquest puc que no puc deixar de recordar la “fugida” a Madrid, arran la deriva independentista del principat. Un “joc d´ous” on hi havia tot el contrari del què se´ns recomana en el refrany. En el benentès que ni tan sols existia un “pla B”. Per molt que ho perjuressin quatre eixelebrats.
De mica en mica, s´omple la pica. Cal rebutjar actituds com la de la cigala. Ella i la formiga protagonitzen la faula d´Isop, recreada després per La Fontaine i Samaniego. Després de passar-se l´estiu panxa enlaire i cantant, es veu obligada a reclamar un cop de mà de la formigueta. La duresa de l´hivern l´enganxa amb els pixats al ventre, desproveïda d´aliments, abocada a una mort més que segura.
Quan alguns volen veure lluny el tema de la Covid-19, convé no relaxar-se. L´enteniment ens ha estat donat per alguna cosa. Paral·lelament, hem d´exigir un control rigorós i eficaç de les autoritats en els destinataris dels ajuts mínims vitals i altres complements en motiu dels estralls provocats per la pandèmia. Acostumats a les almoines, se´ls pot conformar un os a l´esquena, no volent pencar-la.
Imbuïm-nos del nucli de l´adagi que, amb el pas del temps, va arribar a “parir” una marca de rellotges.
