El que ha passat a Lleida és un exemple paradigmàtic del que significa separació de poders. L’executiu no pot prendre decisions que no estiguin basades en la llei i el poder judicial ha de vetllar pel compliment de la llei. És més o menys això. No sempre és així i aquí en tenim experiència. El problema no està tant en el fet que l’Estat funcioni, sinó en les eines de l’executiu per fer front a situacions excepcionals com la pandèmia que estem vivint i, pel que es veu, haurem de viure encara.
En primer lloc, costa de creure que a la Generalitat ningú no pensi que existeix la possibilitat que un jutge pugui qüestionar una decisió com la del confinament. En segon lloc, costa de creure que la Generalitat prengués aquesta decisió sense fer cap consulta, advertiment, notificació o com la nostra sensibilitat ho vulgui determinar al ministeri de Sanidad. I encara costa menys de creure que, ni a la Generalitat ni al govern de Madrid, ningú hagi caigut en el fet que un altre confinament requereix una base jurídica que impedeixi una situació tan complicada com la que s’ha generat. No s’entén tot plegat, sobretot, quan hem assistit durant tres mesos a duríssims debats parlamentaris en què el que es ventilava era la capacitat del govern de limitar les llibertats individuals dels ciutadans i que el decret d’alarma era l’única eina possible per fer-ho i amb això controlar la crisi.
Arribats aquí, ningú pot qüestionar la decisió de la Generalitat; donades les circumstàncies, amb l’experiència viscuda i amb les perspectives que presenta el brot lleidatà i els altres brots que s’obren pas a Catalunya. Estem davant d’una situació que està a punt de superar-nos novament, si és que no ens ha superat ja.
L’augment de casos continua de forma exponencial i és probable que ens trobem amb una nova crisi sanitària molt abans del que ens esperàvem i, per tant, les mesures de la Generalitat estan plenament justificades i és probable, fins i tot, que s’haguessin d’haver pres abans, però segur que no és el moment d’entrar en debats absurds. La Generalitat, com el Govern central, requereix eines jurídiques per prendre decisions. Que es fabriquin; no hi ha més. I que es fabriquin per aplicar mesures estrictes de forma quirúrgica: les conseqüències d’un altre confinament general ningú les resistirà.
