N número ben màgic! Coincideix, avui, amb el nombre de columnes que porto en aquest mitjà. Vaig estrenar-me un llunyà 28 de març de 2017. Ha plogut molt d’aleshores ençà. Cada dia, de dimarts a dissabte, he acompanyat els lectors. Mai no he faltat a la cita. Bé, llevat dels dies de lleure estiuenc, per vacances d’agost. Quan el diari espaia el nombre de les seves edicions.
Modèstia a banda, em sento afalagat per la confiança que se m’ha atorgat. Sempre faig -ho intento, si més no- per ésser punyent, analític i objectiu. Mirant de plantejar reflexions serioses sobre temàtica variada i actual. Vull agrair -de bell nou- la fidelitat i la crítica (en un o altre sentit) de tots aquells que em segueixen. Àdhuc quan no s’està d’acord amb qualsevol de les meves teories.
És en aquest punt que envio una salutació cordial a un antic col·lega i amic. De sobte, un bon dia per WhatsApp i de matinada em va engegar a dida (sic). Sabeu quin fou el seu “pobre” argument?: que no donava suport al mil per mil la seva tesi de la ceba “indepe”. Ara, quan em veu pel carrer, se’n fa mans i mànigues per “driblar-me”. Tant se me’n fot. Em dol, tanmateix. El perdonaré 800 vegades. Convertint el número decimal o aràbic en romà, posaré “DCCC”. El vuit és signe de control, perseverança, abundor, esforç i ordre en el repte d’assolir fites importants.
Em reconec de sang calenta. Sovint m’indueix el curtcircuit de voler canviar i/o millorar coses de cap per avall. Conec la meva pròpia impulsivitat. Escric amb la mateixa trempera i esclat que parlo. Alguna vegada els ulls garlen tant o més que la pròpia llengua.
Bo i pensant en la mecànica d’un enyorat cotxe màgic (el Seat 600), dibuixo en somnis la figura d’un cotxe 800 o 1.000. Camí del miler de columnes, renovo el meu compromís fidel amb la direcció del diari. També amb els qui tenen la paciència de llegir-me dia rere dia. Aguantant alguna de les meves sortides de to, rampells o rauxes.
Sabent, a més, la teoria que apunta a alguna relació d’aquesta xifra amb els àngels, me’n desmarco. De sant no tinc ni l’olor. Per contra, em conformo amb l’empenta i el foc del diable per tal de seguir obrint aquesta finestra diària al món fins que Déu em doni corda. Salut!
