M temo que la “Festa Major confinada” ha passat sense pe-na ni glòria. És cert que no puc generalitzar la meva impressió perquè una festa viscuda en la intimitat d’una transmissió televisiva o a les xarxes no tan sols no és ben bé allò que se’n diu una festa, sinó que és pràcticament impossible de mesurar-ne el seguiment. Tampoc no sembla que l’original idea de disfressar un helicòpter de drac fos tot un èxit. La retolació lateral, lògicament, era il·legible. Però el drac logotipat de sota tampoc no era perceptible a l’alçada en què es va fer el vol. Quan divendres cap a les vuit del vespre l’helicòpter va començar a volar per damunt de la ciutat els vianants aixecàvem el cap amb cara de sorpresa més que de satisfacció. Si no se’n tenia informació prèvia -i no era fàcil-, aquell vol zigzaguejant resultava més inquietant que juganer.
Ara bé, dit això, també he de dir que no tinc ni la més remota idea de quines podien ser les alternatives a una Festa Major suspesa. El més senzill hauria estat no fer res. Voler fer una “festa confinada” és un contrasentit, un oxímoron, és com dir “gel calent” o “aigua seca”. Si no es pot fer festa, doncs no se’n fa, i punt. I, si es volia fer alguna cosa, hauria fet falta una imaginació que ni amb l’aliança de Tot per Terrassa -no em puc treure del cap el ressò de caserna de la Guàrdia Civil que té aquest nom- i Esquerra Republicana no van ser capaços de mostrar.
Però i els grups de l’oposició a l’Ajuntament què haurien fet? Perquè és veritat que la proposta del govern de la ciutat no ha estat un devessall d’imaginació ni d’èxit popular. Però, i l’oposició, a part de fer la crítica de rigor al govern, tenia alguna altra idea millor? L’ha explicada? No en tinc notícia, i m’hi jugo un pèsol que ni s’ha ocupat de pensar-la. I és en aquest punt que penso en allò dels “governs a l’ombra”, i que sempre m’ha semblat la manera més intel·ligent de fer oposició. És a dir, a més de criticar per sistema la gestió del govern i de buscar pegues a qualsevol decisió presa, el més intel·ligent seria que els grups de l’oposició diguessin quines serien les seves alternatives. La possibilitat de tenir un equip “a l’ombra” permetria que, encara que fos de manera sintètica però mantenint una perspectiva global, amb realisme, poguéssim imaginar quines haurien estat les alternatives al govern legítim.
En el cas de la Festa Major, tot i no ser el més greu, que el govern a l’ombra de cada grup de l’oposició hagués fet saber quin hauria estat el seu programa festiu, amb quin pressupost, amb quina participació prevista dels terrassencs, ens hauria permès saber si la seva oferta millorava la del govern municipal, o no. Partir de la seva proposta hauria fet més fonamentades les seves crítiques. Fins i tot, en el súmmum de la meva ingenuïtat, podria haver aportat les seves brillants idees a l’equip municipal, i aquest, amb una proverbial generositat, n’hauria aprofitat alguna sense que li caiguessin els anells dels dits. No hauria estat genial saber quina hauria estat la Festa Major confinada del PSC, o de JxT, o de Ciudadanos i el PP? Potser haurien preferit no fer res? S’haurien estalviat els -diuen- 8.500 euros de l’helicòpter? També haurien pressupostat la seva festa en els 80.000 euros que ha costat aquesta versió de Festa Major invisible? I els recursos estalviats del pressupost previst, a part de servir per pagar les famoses mascaretes, en què s’haurien gastat? En definitiva: tenim una oposició amb més imaginació que la de l’actual govern? Lamentablement, ja no ho sabrem mai. I, a les properes eleccions, hi anirem tant o més despistats que a les anteriors.
