NCARA cuegen els efectes de la COVID-19. De moment, no podem pas cantar victòria. Déu sap el temps que ens resta de viure amb aquest malson incorporat al nostre dia a dia. Per desempallegar-nos-en, passarem anys i panys. Per tot plegat, no baixo la guàrdia i faig per cercar nous motius de reflexió en aquest nou entorn.
Seguir quan un no pot més esdevé el que ens diferencia dels altres. La nostra societat és resultadista. Alguns capitostos pretenen que visquem en un àmbit igualitari. Tots parits pel mateix rengle. No puc estar-hi d’acord. En discrepo: som el resultat dels llibres que llegim, els cafès de què gaudim, els viatges que fem i la gent que estimem.
Mirant una mica enrere en la pandèmia, no puc entendre un munt de decisions. Si el col·lectiu dels menuts no tenia tant de risc, per què no s’han obert abans alguns centres educatius? A què ve tanta pressa a reprendre la Lliga de futbol? Al final, resultarà que el nucli analític del garbuix tan sols es voldrà reduir a la vessant econòmica.
Com deia Steven Paul Jobs, “si no treballes pels teus somnis, algú et contractarà per tal que ho facis pels seus”. Cal assumir interiorment que, a la vida, tot és temporal. Quan les coses van bé, val la pena gaudir-ne. No duraran per sempre. Quan no van tan bé, però, no et preocupis. Tampoc no duraran sempre€ Les tempestes provoquen que les arbredes aprofundeixin i refermin més les arrels. Som davant d’uns pensaments simples però vitals en l’etapa que passem. Massa gent no ha dedicat un sol minut del seu temps a replantejar-se res.
L’escriptora Simone de Beauvoir deia que “l’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits”.
En aquest punt, faig responsable de bona part de l’entabanament col·lectiu i amorf de molta gent els polítics. Per força motius. Han fet palès un interès molt dubtós envers cultura i ensenyament. Sense criticar durament la nefasta i vomitiva programació audiovisual de tots aquests dies. Amb menció especial i llacet per a algunes cadenes.
El resultat ens aboca a una rentada de cervell preocupant. Prou que els va bé. Tenir la tropa endormiscada/pansida els garanteix la continuïtat a la trona.
El demés els importa un rave i així ens va.
