A crisi sanitària i la pandèmia no han acabat. Hem passat les fases i hem entrat en aquesta “nova normalitat”, però hem de continuar alerta, ser responsables i tenir molt sentit comú. Apliquem les mesures que ens diuen les autoritats (com l’ús de la mascareta). Tots i totes tenim ganes de superar això, però no relaxem la prevenció. Depèn de nosaltres que patim un nou rebrot, o no.
Mentre deixem enrere el confinament i les restriccions dels darrers mesos, comença a preocupar més la crisi econòmica que la sanitària. Totes dues no es poden separar tan fàcilment, la fortalesa d’un sistema sanitari és cabdal per enfrontar-se a una pandèmia com aquesta.
I durant aquests darrers mesos hem vist les nostres debilitats, provocades per anys de retallades en serveis públics (com a la sanitat), de privatitzacions i de pèrdua de capacitat productiva i de sobirania econòmica.
Crec que tots i totes hem vist la necessitat de certs consensos. D’assegurar el blindatge dels serveis públics i d’evitar noves retallades a la sanitat pública. D’augmentar la inversió pública per garantir l’escut social per a les famílies treballadores i per un creixement econòmic que no deixi ningú enrere. D’aprofundir en una reforma fiscal justa, equitativa i progressiva perquè les grans fortunes també paguin impostos. De reconstruir mitjançant una reindustrialització nacional per aprofitar els recursos productius del nostre país i impulsada sobre una base ecològica i social. I sobrevalorar les cures com a eix central de les polítiques públiques.
És important que a Terrassa el govern municipal i l’oposició superin les baralles personals i impulsin un pacte de ciutat per la reconstrucció sota aquestes bases de consens. Al Consell Comarcal ha estat possible, i no s’entendria que a l’Ajuntament de Terrassa no. Caldrà la participació i concertació de la societat civil i dels agents socials i econòmics de la ciutat. No pot acabar sent un simple acord dels grups municipals i unes enquestes virtuals als ciutadans. Fa la sensació aquests dies que no hi ha voluntat política per tirar aquest pacte endavant per part de l’actual Consistori.
No repetim els errors de crisis anteriors. El pacte de ciutat haurà de superar les mancances de les bases que van aprovar els grups municipals i donar-los un contingut útil i transformador. Cal que es parli d’indústria, innovació i productivitat, per generar treball digne i progrés; de com adaptar i millorar els serveis d’atenció social municipals; de transició energètica i de com canviem la nostra mobilitat; de com enfortir l’ocupació pública i de recuperar la gestió directa de serveis com el SAD i els menjadors, i finalment de salut pública, de la sanitat hospitalària, l’atenció primària i les residències geriàtriques, de canviar els seus models per tenir major control públic d’uns serveis tan essencials.
Sortirem endavant, però la reconstrucció es podrà fer si reforcem els serveis públics i reivindiquem, reconeixem i posem en valor el món del treball. Treballs que ens han salvat en els pitjors moments d’aquesta crisi, i que són els que mouen tota la societat. La prioritat política ha de ser aquesta reivindicació del treball que ens dona dignitat a les nostres vides. És un repte important, però ens hi va el futur de la ciutat i s’ha d’estar a l’alçada.
