Després de molts anys d’absència, ara fa un any, la nostra ciutat va poder tornar a gaudir d’un diari en català, amb vocació de continuïtat. La llengua pròpia de Catalunya recuperava així el seu lloc. El canvi no va ésser cosa fàcil, el Diari tenia els antecedents que tenia, tot i els seus esforços per adaptar-se als canvis i per reflectir el pluralisme de la nostra societat.
La bona notícia del canvi va arribar en uns temps ben difícils, sortint d’una greu crisi econòmica i amb la gran competència dels nous mitjans digitals. Després, per si no n’havia prou, s’ha trobat amb el drama de coronavirus i la paralització de bona part de l’activitat econòmica de la ciutat.
Però tot i les moltes dificultats el Diari se n’ha anat sortint prou bé rere dia, més gruixut o més prim. Cal reconèixer l’esforç fet en aquests darrers temps per tota la gent de la casa, els editors Julian i Raül Sanz, el Director, periodistes i tot el personal de suport, repartidors inclosos. Enhorabona a tots i totes en aquest primer aniversari i que sigui per a molts anys!
Ferran Pont i Puntigam.
