El passat mes de març vam iniciar un seguit de quatre cartes, per explicar els quatre grans somnis del Papa Francesc publicats en la nova exhortació Estimada Amazònia. El primer somni, el somni social, ens convida a indignar-nos amb les injustícies, a demanar perdó, a recuperar l’esperit comunitari, i a reconèixer a l’altre. El segon somni, el somni cultural, és una crida a preservar la riquesa cultural, permetent que brilli la bellesa humana amb la seva diversitat, encoratjant l’encontre intercultural. El tercer somni, el somni ecològic, és una invitació a comprendre que la naturalesa, la naturalesa humana, i la naturalesa social estan interconnectades, i cuidar-ne una és cuidar les altres.
El quart somni que presentem avui, és el somni eclesial. Segons el Papa Francesc, el missatge social s’ha de complementar. Cal buscar una connexió íntima entre allò espiritual i allò social. No es tracta de buscar una religiositat alienada que silenciï els reclams socials, ni una dimensió transcendent com si el desenvolupament material fos suficient. Cal recordar el missatge de Jesús el qual tendrament es va identificar amb els més pobres i dèbils. L’Església ha de desenvolupar una cultural eclesial pròpia, i el text senyala entre d’altres la importància de la inculturació, el laïcat i les dones.
El somni eclesial té la inculturació com a repte. Lluny de formar, instruir, adoctrinar, el que ens cal és escoltar la saviesa ancestral dels pobles amazònics, i això implica la resta de pobles. Donar la veu a la gent gran, reconèixer els seus valors presents, així com l’estil de vida de les seves comunitats és una manera d’elevar la inculturació. La inculturació omple l’Església, la fa més rica. Els pobles indígenes amazònics expressen la autèntica qualitat de vida com un “bon viure” que implica una harmonia personal, familiar, comunitària i còsmica. Es traca de trobar la joia i la plenitud, enmig de la vida senzilla, tenint cura del entorn humà, social i natural que ens envolta. Els habitants de les grans ciutats davant del consumisme ansiós i aïllament urbà ens cal escoltar més aquesta saviesa ancestral i mística de la gratuïtat que estima la vida com a regal.
El somni eclesial és una crida també als laics, homes i dones. El Papa destaca que una nova cultura eclesial pròpia passa per ser marcadament laica. Amb persones laiques que comparteixin llengües, cultures i comunitats diverses. També cal expandir la mirada cap a les dones, buscar i trobar els carismes femenins. Sense les dones, l’Església és coixa. Esperem que entre tots i totes, tinguem prou capacitat per fer realitat els quatre somnis i aconseguir un món més fratern, just i saludable!
