L ja desaparegut filòsof francès del segle passat Emmanuel Mounier deia que “la major virtut política és no perdre el sentit de la totalitat”. Quina pena que tota la trepa de cervells pensants que es van trobar amb la gestió d’una pruna sanitària desbordant no s’ho plantegessin. Bé, és que de ben segur que ni tan sols saben qui era aquest senyor.
“L’acte suprem de tota persona és perdre’s per tornar-se a retrobar.” Que ningú no s’exclami que li ha mancat temps per aplicar-se aquest principi. L’excusa és tan barata i inconsistent que no té fonaments que la sostinguin. També referia el mateix autor que “la pau no és precisament la virtut dels idiotes”. No serà pas que no n’hem tingut al llarg del confinament. Més i tot!
“De la qualitat del silenci interior, en depèn la influència exercida al llarg de la pròpia activitat externa.” Ací concloc que no m’estranya gens ni mica l’absoluta dispersió de protocols, decrets, normatives, sancions i criteris desdibuixats i anàrquics que desconcertaven/acoquinaven bona part del personal. No es tracta de la queixa perquè sí. Ho situo en un nou pensament del propi Mounier: “No són els fets els que ens fan indiferents. Som nosaltres els qui no fem palesa la capacitat d’arribar a treure’ls l’hàbit d’ésser indiferents”. Reflexió que veig al caire de l’empatia i el compromís social amb l’electorat.
Amb motiu del 90è aniversari de l’expresident Pujol, fa tres setmanes, vaig optar per no escriure res sobre el tema. M’hauria deixat dur per la ràbia i la rauxa del moment. Sis anys després d’ésser descobert, sembla evident que la suposada deixa de l’avi Florenci no era altra cosa que un embaucament. Un exemple que em ve com a anell al dit. El bagatge polític consolidat durant uns fatídics 23 anys com a president català se’n va anar en orris just perquè va perdre el sentit de la totalitat proclamat per Mounier.
Va essent hora d’ajustar criteris de durada de qualsevol mandat i emoluments de la gent que s’hi encabeix. D’altra manera, malgrat que se’m titlli de groller, ningú no em traurà del cap el bescanvi de la cantarella “molt honorable” per la de “molt impresentable”. De passada, si retorna a les arques públiques la totalitat del que ens va defraudar, tots ho agrairem.
