REUEN el dol”. No trobo millor adagi per a encetar el mes, després del sobtat tràngol de la COVID19. Temps hi haurà per a recuperar el caliu anterior. Mitjançant el refrany de l´encapçalament, pretenc transmetre un hàlit d´esperança, empenta i positivisme a tothom.
Tibant, de bell nou, de la paremiologia, “a primers de juliol, un pas de cargol”. Mica en mica, recuperarem sensacions que mai no hauríem hagut de perdre: senzillesa, humilitat, empatia social, compromís amb el proïsme i valors embolcallats per la metzina de la càmfora.
Alhora em plau fer una incursió dins l´obra de la poetessa Joana Raspall. Avui, fa 107 anys que va néixer: “si el món fos escrit amb llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir. Podria esborrar mentides que no cal dir. N´esborraria l´enveja que porta mals. N´esborraria grandeses de mèrit fals. Però és escrit amb tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor. Qui voldrà escriure un nou món, més just i net? Potser que tu i jo ho provéssim, ben valents lletra per lletra, des del nostre raconet”.
No em cansaré de reclamar deures concrets. Poc sentit té rentar-se mans amb maratons televisives, jornades mundials absurdes (sense cotxes, de la bicicleta, del càncer, de la pau, del malalt i un munt de falòrnies més). Sense cap reial decret, cada albada hem de respirar flaires de solidaritat.
Si aquest “tsunami” pandèmic no remou consciències i sacseja cervells, malament rai ! Amb un nou refrany, retrec que “a casa que no hi ha pa, pel juliol hi fa fred”. Sobrats com estàvem de tot, ens sentim nus, en front de la minúcia d´una bestiola insignificant.”L´aigua de juliol encén el sol”.Obrim, finestres de bat a bat ! Encara que se´ns han esgarrat aquelles “wonderful holidays” previstes, “carpe diem” !
“La saó, la del juliol és la millor”..i “qui no es conforma és perquè no vol”. També, “al juliol, tota la roba al sol”. Que el vent (llevant, garbí, mestral, xaloc, migjorn, tramuntana, gregal o ponent) netegi l´enterboliment mental de tanta gent que no canvia de fase.
“Pel juliol, balla qui vol”, però és moment d´unir forces. Se´ns propugna l´aïllament social. No té res a veure amb les formes de viure cadascú a la seva bola. Per tant, “si vols bona col, planta-la pel juliol”.
