Qui pensi que la salut humana pot ser carn de canó per a aquells que especulen amb ella, medint-la només pel cost que pot representar a les seves butxaques multimilionàries, plenes de diners oligàrquics d’uns pocs rics, estan molt equivocats i pequen d’inhumans antisocials que prefereixen deixar morir aquells que no poden costejar-se el tractament adequat per aconseguir salvar la seva vida enfront del virus assassí, traïdor i covard que anomenen COVID-19, i que ara acampa del tot per arreu, en especial aquelles nacions que presumeixen de conèixer-lo bé.
Però estem veient que això no és així, perquè amb l’ànsia econòmica de tornar a una suposada normalitat els països cedeixen en la disciplina de mesos i baixen la guàrdia trencant la tan apresa disciplina social, al deixar que la població s’alliberi de tant confinament, perquè desencalli els seus treballs i produeixi aquells “acostumats” beneficis econòmics, que tant combreguen amb l’explotació que el gran capital, bancs i governs, fan a la nostra societat.
És el plat del dia i, com a colofó del que hem dit, ja hem començat a presenciar el resultat d’aquestes avançades governamentals i sanitàries, les quals ja comencen a donar marxa enrera de l’atorgament de les “famoses” fases, perquè els rebrots infecciosos tornen a manifestar-se, ja que el coronavirus, que ja es vana del desconeixement que li tenim propis i estranys, torna a fer els seus efectes mortífers atacant novament la raça humana i tot del que d’ella es deriva.
Todo esto no significa ni mucho menos que la crisis económica esté resuelta. Hay todavía muchas incógnitas y va a ser decisivo cómo se comporte el sector turístico este verano. El Gobierno ha hecho bien en aprobar el Ingreso Mínimo Vital pero esta herramienta no se puede considerar la solución a la crisis, es una última red. La prioridad es la creación de empleo en un país en el que el peso del sector privado ha caído a mínimos. Y para fomentar la creación de empleo hay que crear confianza, alentar las inversiones, adecuar el mercado laboral a las nuevas necesidades. En los primeros compases de la crisis el Gobierno aprobó las famosas líneas de crédito, pero desde entonces no se ha hecho nada. Se ha hablado, eso sí, de nacionalizaciones. España tiene tres objetivos: empleo, empleo y empleo.
