Tot i que intento lluitar de manera constant en contra d’aquesta idea, que ja fa uns quant mesos em volta pel cap, de saber quina és la funció real dels polítics en les nostres vides, en la nostra societat i en el nostre dia a dia, només rebo “imputs” per reforçar una resposta que se situa entre la decepció permanent i la ràbia continguda. Més enllà de tenir una vergonyosa i aliena sensació cada cop que escolto les declaracions dels nostres dirigents en la gestió de les seves responsabilitats i dels nostres interessos, el desencant de veure com es barallen i s’encallen en elements que a nosaltres, els ciutadans, ens semblen senzillament inoperants, sense cap inclinació vers els nostres veritables problemes i anhels, és immens.
Ara resulta que per tal de valorar les forces que cada institució han de mostrar en la contesa del, i jo més, com bategem la sortida del confinament i com d’atractiu i influent és el nom d’aquesta etapa. Ens hem passat tres mesos escoltant el concepte “nueva normalidad” instaurat des de Madrid i el govern de l’Estat però han calgut només uns quant minuts des que l’Estat d’Alarma s’ha aixecat a Catalunya per rebatejar aquesta sortida del tancament com a represa.
Si voleu que us digui la veritat entre un i l’altre mot encara podem situar molts sinònims que ens ajudaran a enriquir el nostre vocabulari. Reconquesta , recuperació, retrobament prossecució, reintegració, restitució, tornada€.. la veritat és que una mica o un molt ens és igual de quina manera s’anomenarà aquesta sortida de la crisis pandèmica que acabem de patir, el que realment ens interessa saber són quines seran les estratègies i recursos que oferiran per arribar a la “nueva normalidad” o a la represa amb dignitat i solvència. Seria allò que el nom no fa la persona sinó que el que la defineix són els seus comportaments i actituds davant del món.
Expliqueu-nos de quina manera ajudareu a tota la gent que vàreu dir que no permetríeu que es quedessin endarrere, bé expliqueu-nos-ho i després compliu amb tot el que de manera gratuïta dieu i molt poques vegades executeu. Oferiu tranquil¡¡·litat i estabilitat a les moltíssimes persones que han sortit perjudicades d’aquesta situació i que tenen un moment força complicat en la seva projecció de present i de futur. No us estem demanat grans discursos televisius o desqualificacions permanents entre vosaltres per demostrar múscul, em refereixo a que treballeu per aportar il·lusió i vida a tota la gent a la qual dieu que representeu.
El que representeu és un estatus social, el vostre, el que us permet sentir-vos intocables, amb una vida còmode i allunyada dels carrers i poblacions que només trepitgeu quan necessiteu els vots que us faran mantenir la cadira del poder i de la vida fàcil. El compromís es defineix com l’obligació contreta per una promesa o per la paraula donada i vosaltres de compromisos adquiriu molts però satisfeu pocs, d’això se’n diu mentir. Després apareixen les excuses, les circumstàncies i els silencis i tot el que un bon dia us va servir per arribar allà on sou s’oblida amb facilitat, i sense cap conseqüència.
A nosaltres el que passarà ara ens és igual si l’anomeneu reentrada, represa o la mare del Tano, no ens importa un borrall, ens ho passem pel forro, només us demanem que us acabeu de posicionar en una qüestió, si penseu continuant fent el babau i vivint del conte o renuncieu al vostre EGO i us poseu a buscar una fina de veritat, com la de qualsevol ciutadà.
Amb la represa de la “nueva normalidad” veurem si sou capaços de prendre una decisió valenta.
