A un any TxT, el partit de l’alcalde Ballart, guanyava les eleccions municipals a Terrassa, amb un programa electoral que prometia canviar la ciutat de dalt a baix. El pacte amb ERC li donava la majoria absoluta per poder-lo fer realitat. El comunicat del pacte entre ambdós partits enlairava encara més aquestes promeses i aviat es va concretar en un pla de govern de prop de 180 mesures, tan ambicioses com faltes de coherència i realisme, sense cap planificació, tot i l’experiència dels seus líders i d’alguns membres de les seva llista: Ballart iniciava ja el seu 6è any com a alcalde i el seu 13è com a regidor amb responsabilitats de govern, sent la persona que més temps porta al Consistori; Isaac Albert, des d’ERC, portava també triennis tant de govern com d’oposició. La participació, la cooperació i la transparència eren els instruments i la palanca d’aquesta promesa.
Ha passat un any i, si bé els dos mesos i mig finals estem vivim l’experiència del Covid-19, que ni havien imaginat ni previst amb tota la seva duresa i dificultat, sí que podem avançar alguns dels elements que defineixen aquest equip de govern a partir de les seves actuacions i actituds. Des del PSC hem volgut en aquest any fer una oposició constructiva i ferma, respectant de manera lleial les ideologies i les persones però fent un seguiment molt rigorós de les actuacions de l’equip de govern, explicitant també les seves incoherències.
Quan fem memòria d’aquest any podem recordar molts titulars, una intensa presència en mitjans i xarxes socials i un bombardeig permanent de notes de premsa. Quan pensem en actuacions, difícilment en podem recordar alguna de significativa, més enllà de la crispació desplegada per l’alcalde i el seu grup. La Terrassa verda no ha passat fins ara d’algun canvi de direcció en algun carrer; les mesures d’estalvi en la il·luminació pública i la generació i estalvi d’energia en equipaments municipals es van planificar fa anys i ja portaven sis mesos en execució, quan van arribar al govern municipal. Els pocs documents de planificació que s’han aprovat en àmbits com l’habitatge i l’esport venien treballats i elaborats del mandat anterior.
Por a la transparència i la participació. Mesures com trencar unilateralment el pacte d’equilibri en els consells d’administració de les empreses signat tant per Ballart com pel líder d’ERC-MES el passat mandat o l’aprovació del pressupost sense passar pels prescriptius consells de districte, són una prova d’aquesta opacitat, del govern del poble però sense el poble; com també la mesurada lentitud a voler recuperar la “normalitat” política en aquesta crisi, sent la darrera ciutat a recuperar les reunions de junta de portaveus o els debats polítics en la televisió municipal, malgrat les demandes insistents de tota l’oposició.
El “rodillo” de la majoria absoluta. Si es vol fer tot es necessiten molts recursos. He estat responsable de les finances municipals durant alguns anys i crec que mantenir un Ajuntament solvent és una responsabilitat del govern i de l’oposició. Terrassa no ha tingut històricament una pressió fiscal alta en relació amb altres ciutats similars del nostre país, però la situació socioeconòmica de la gran majoria de la nostra població té també una renda mitjana inferior a la mitjana de Catalunya. La fiscalitat és un element clau de justícia social i s’ha d’adaptar a la capacitat dels ciutadans/es. Puc entendre algunes pujades que es van fer, però no tocava l’increment del 5% de l’IBI, que feia només tres anys havia actualitzat valors. Vam buscar l’acord en aquest tema amb l’equip de govern, demanant-li explicacions i una proposta fiscal del mandat, però no vam obtenir cap resposta, excepte que els 15 vots del govern sumaven més que els 12 de l’oposició.
Personalisme desmesurat de l’alcalde. El decret d’alcaldia de 31 de juliol de 2019, que rescindia la concessió d’explotació del pàrquing del portal de Sant Roc a dos anys del seu venciment, sense una trucada a cap grup de l’oposició i eximint l’empresa de “qualsevol responsabilitat passada, present o futura”, al temps que s’habilitava una partida de més de mig milió d’euros municipals per evitar el seu enfonsament, va aixecar totes les alarmes, especialment en el PSC, que l’anterior mandat havíem mantingut l’obligació de l’empresa de garantir la seguretat de l’equipament. La retirada precipitada de la ratificació del decret de l’ordre del dia del ple d’octubre va fer possible una rectificació que encara està pendent de complir-se. Com també la compra del milió de mascaretes, sense cap complicitat amb cap administració o grup de l’oposició, que van conèixer per la premsa. Després de sentir l’alcalde i regidora de Salut en mitjans de comunicació i xarxes socials assegurar que eren del tipus FFP2 es va dir que era un error tècnic, però l’informe del director de Salut era sobre el tipus FFP2. En realitat la meva conclusió és que no sabien el que havien comprat, com es dedueix de les seves declaracions. Les nostres preguntes sobre com s’havia gestionat una despesa de més de mig milió d’euros municipals, que el propi alcalde havia venut als mitjans, van derivar la responsabilitat i l’error als tècnics. La resposta política a la nostra insistència va ser l’insult i l’amenaça, cada vegada més freqüent en alguns regidors/es de TxT, que sempre compten amb la bonhomia i comprensió de l’alcalde. L’aprovació d’una moció presentada per part de tots els grups de l’oposició demanant la dimissió del tinent d’alcalde per aquests insults i amenaces va recaure sobre ERC-MES, que entenent la gravetat en democràcia d’aquest comportament no va dubtar a votar en contra, en un exercici de profundes conviccions democràtiques…
ERC-MES, el contrapès que encara esperem. Si bé alguns crèiem ingènuament que ERC-MES amb el seu paper decisiu en la majoria del govern tindria un paper important en l’estil del govern, fins ara hem de reconèixer que ens hem equivocat. ERC-MES és el gran defensor de l’alcalde en molts dels foros a on el senyor Ballart no apareix. Si bé l’actitud d’alguns dels seus regidors/es és molt diferent en la gestió política de les seves responsabilitats, com també trobem en alguns components de TxT, no deixa de ser una actitud personal. El seu seguidisme i silenci com a partit davant de molts d’aquests fets xoquen amb l’actitud que va mantenir el passat mandat quan s’erigia en el gran defensor dels valors democràtics de respecte, participació i transparència. Som conscients dels seu paper, podem entendre la seva obligació per garantir la governabilitat, però no a qualsevol preu. La pregunta pertinent per a tots els grups i especialment per a ERC és si la ciutat es pot permetre aquesta crispació i paràlisi institucional en l’actual situació durant massa temps més. Les preguntes i demandes de transparència de tots els grups de l’oposició al voltant de les multes “oblidades”, i que segons les paraules de l’alcalde estava “gestionant”, no han aconseguit una reunió de grups polítics, sindicats i funcionaris implicats per tal de contrastar versions i oferir una explicació que elimini qualsevol dubte de tracte de favor. La resposta de l’alcalde va ser publicar en les seves xarxes socials una carta de dos veïns de Terrassa acusant un company meu i a mi mateix d’homofòbia: ni el fet que l’autor de la carta fos la persona implicada en l’afer de la multa, ni que els dos autors es refereixen a una reunió de fa quatre mesos sobre seguretat (per què ara?), ni la nostra trajectòria personal i política de respecte i defensa de la llibertat sexual, ni el més elemental dret de presumpció d’innocència van moure l’alcalde a fer com a mínim una trucada als acusats per contrastar una calúmnia que ja coneix tota la ciutat, i que va més enllà de la legítima discrepància i pluralitat polítiques, i atempta contra la dignitat i l’honor de les persones.
El PSC ha sigut el partit que ha liderat els grans reptes de Terrassa en tota l’etapa democràtica. La complicitat i la mà estesa amb la resta de forces polítiques ha sigut part de la seva forma de fer i entendre la política. I aquest és un patrimoni que va més enllà dels encerts i dels errors, d’estar al govern o a l’oposició. Mantenir l’esperit constructiu en l’oposició és per a mi tan important com la nostra obligació de fiscalitzar el govern, que és també la manera de contribuir a la millora de la ciutat. Són dos objectius inseparables, defugint de les crítiques genèriques i mantenint sempre el respecte escrupolós a l’adversari, que en democràcia mai ha de ser l’enemic. Aquest primer any del nou govern passarà a la història lamentablement per la desgraciada pandèmia del Covid-19, el retrocés participatiu i democràtic i els insults que esperem que marxin també amb el virus, i que, des de la legítima diversitat ideològica de cadascú i el respecte i el diàleg de tots i totes, siguem capaços d’oferir el millor servei als nostres veïns i veïnes, especialment en aquest moment tan complicat que ens toca viure.
