TIMOLÒGICAMENT, aquest mot prové del grec antic. Ve a significar la dispersió de grups ètnics i/o religiosos, fora (o lluny) del seu punt d’origen. Trio aquest títol perquè, arribats a la data del 21 de juny, que és demà, ja s’han acabat les pròrrogues de l’estat d’alarma i els confinaments. A més, casualment, aquest jorn s’escau a l’inici de l’estiu. Amb tot plegat, entenc que es traduirà en un “campi qui pugui”. Molt em voldria equivocar en aquesta apreciació purament personal. Em temo, però, que ens tocarà beure oli i gruar de valent. Molta gent està fins al capdamunt de tanta norma, amb un reguitzell de nyaps polítics que esparveren el més pintat. A partir d’ací, quan se’ls redueixi el nivell de control, es prendran la justícia per la seva mà. Vull dir que tibaran de beta, sense cap consideració. La típica gent inconformista i que es creu que tot ho sap.
Dos dies després coincidirà amb la primera revetlla de la temporada (Sant Joan). Motiu de més per suposar que el cul de molta gent farà pudor de benzina. Els cotxes dels acabalats trauran fum per desplaçar-se a segones residències, del sud o del nord. Tant se val! En el meu cas, vull confessar que àdhuc li he trobat gust al fet de romandre hores i hores a casa… I això que qui em coneix sap que acostumo a ésser persona extravertida.
En perspectiva paral·lela, tinc un seguit de dubtes al pensament. Potser sóc dur de magí: algú em pot explicar la pressa a reactivar futbol i braus, per citar dos exemples concrets? No hauria estat més normal i desitjable avantposar col·lectius educatius en sentit ampli? Tinc la remota idea de malpensar en una “reedició” de tècniques inherents a l’època de la dictadura… Al cap i a la fi, una manera com una altra de tenir els súbdits “idiotitzats” i entabanats. De fet, hi hauria hagut algun desgavell si s’hagués optat per suspendre definitivament la Lliga de futbol i altres “històries”?
Un cop buidat el meu cervell advoco per una “antidiàspora” real, a nivell metafòric. Si més no de cara a concentrar esforços en clau pedagògica eficient. De cap manera no pot ésser que tot segueixi igual, després de la que hem passat… Bé o malament, però “a l’estiu, tota cuca viu”.
