El cap de setmana no ha servit per a res més que per empitjorar la dinàmica d’enfrontament entre Tot per Terrassa i el PSC i, amb això, la situació de confusió a la qual s’està instal·lant la política terrassenca. L’escalada continua i el Pacte de Ciutat segueix en qüestió: l’alcalde es disculpa a les xarxes per la gestió de l’assumpte dels insults, però manté que creu qui acusa Vega d’insultar-lo; el PSC diu que retira la confiança institucional a l’alcalde, i Tot per Terrassa presenta una bateria de preguntes de mal gust sobre un viatge d’Alfredo Vega per un greu problema personal. I no sabem quina serà la següent.
Quan en plena desescalada es compleix un any de la formació del nou govern municipal després de la victòria de Tot per Terrassa, el fons del debat no és el balanç d’aquest any de "nova política", de si el nou govern ha significat realment un canvi històric a la ciutat després de 40 anys de Partit dels Socialistes, de si hi ha noves dinàmiques de gestió i de relació, de trencament amb velles formes d’entendre la ciutat; el fons del debat es continua plantejant en clau d’enfrontament entre els dos principals partits de la ciutat.
Aquesta setmana es podria parlar de bones decisions de l’equip de govern, que queden en un segon terme a causa d’un enfrontament irracional. Estem davant d’un govern que ha realitzat una ferma aposta per la revolució verda; el govern de l’esponjament encara inacabat del trànsit al Centre, del Vapor Ros, de la Rambleta, del bus gratuït a l’hospital, de l’Anella Verda, de la comissió bilateral amb la Generalitat, de les rieres, del pla local d’habitatge, de l’ordenança de mobilitat, de la molt bona gestió de la pandèmia, del Pacte de Ciutat…
Però també estem davant del govern de l’embolic del pàrquing del portal de Sant Roc; de les acusacions de masclisme a membres de l’oposició; de l’error de les mascaretes; de la duresa d’algun regidor envers l’oposició; de les multes que es "perden"; de la pèssima gestió de l’assumpte dels insults homòfobs, i també del govern de les xarxes socials, que està bé perquè aporta proximitat, però condiciona actituds.
I sobre el que hauria de reflexionar el govern és sobre que les misèries tapen els encerts.
