OMENTAVA a un amic que som uns privilegiats. Sense voler caure en l’autocomplaença egoista la crisi derivada de la COVID19 m’ha enganxat estant jubilat. La qual cosa vol dir que puc mirar-me els braus des de la barrera.
No passa el mateix a tots els qui s’han vist abocats a l’opció del teletreball. És ací que em pregunto si ho podem considerar una oportunitat o tal vegada una explotació. Per tal que sigui un avantatge, hem de poder programar-nos el temps i planificar l’agenda com si fóssim al despatx. Sabem crear hàbits i/o escollir l’entorn adient per a la feina?
L’aturada total i en sec de la societat ha fet que empreses i administració “engarjolessin” milions de pencaires. A cap d’ells, no li han demanat el parer. Sense existir una regulació jurídica afinada, tot queda a l’espera d’implementar-ne una regulació. Es calcula que algun país nòrdic (Noruega, Islàndia o Suècia, entre d’altres) arriba a un percentatge del 25% amb aquesta modalitat. Per contra, a casa nostra, amb prou feines som al 3%. Amb aquestes dades a la mà, es palesa la incapacitat del sistema per adaptar-se a la digitalització de la pràctica totalitat de procediments comptables i administratius€ Com a exemple, el caos absolut en què malviu la justícia espanyola, des que el món és món. Aquesta desídia ve de conya a personal més que “dubtós”, com ara el “clan” Pujol o el podrit “cas Villarejo” (per citar-ne un parell que recordo ara).
Duent el tema a vessants positius, el teletreball pot esdevenir una gran oportunitat. Tant a nivell d’empreses com de llurs operaris. Això sí, fent-ho correctament. En el benentès que té arrelament en branques professionals científiques, tècniques, administratives, intel·lectuals i/o similars. En canvi, a nivell industrial, immobiliari, assistencial i comercial és mínim€ Genera estalvi en transport, àpats, contaminació i absentisme. Alhora implica una major necessitat d’infraestructura en temes telemàtics, mobiliaris, materials o de despesa de corrent.
El teletreball ha vingut per quedar-se. Déu faci que sigui una oportunitat d’alliberament, que no pas d’explotació en tota regla. Cal poder dissociar perfectament família i empresa, conciliant-les com cal.
