N l’educació es transmeten valors i saviesa. L’educant avança i va bé, alhora, que aprengui a “pescar”. Dit altrament, l’educador li lliura una canya. Amb ella, s’haurà d’obrir pas i decidirà si cerca talent, amics, diners, coneixements o altres històries. Això implica que la tasca requereix destreses. És àrdua i complexa, no ficant tothom l’ull allí on d’altres no hi veuen res. Els tresors sempre són amagats. Només els sap apreciar qui té un cor obert i ampli.
Cal optar per una eina que cerqui ensenyar la felicitat. La pròpia i la dels altres. Així, podrem somiar a canviar el món. En aquesta fita, se’ns demana temps, compromís, esforç, dedicació, servei i empatia. Fa quinze dies que hem passat a la primera fase de la “desescalada”. Metafòricament, ens van donar permís per tirar la canya. N’hi havia molts que tan sols pensaven a esbucar un mur que els deixés compartir la “canya” de cervesa amb els amics. Aquesta convivència sense llibertat plena també exigeix seny, per damunt de tot.
Centrat en la pandèmia del virus, parlar de metàfora d’una canya de pescar em sembla necessari. Ací, tanmateix, afegiria un altre tipus de “canya”: la de l’economia. Aquella que ens ajudarà a guanyar les garrofes, a reactivar el sector productiu. En definitiva, a sobreviure. És ací que seria desitjable i estrictament ineludible un pla ergonòmic únic, sense cap tipus d’escletxa entre els educadors de la matèria. Quan tots veiem que cadascú va per ell, ens esglaiem confirmant que no són capaços d’entendre’s. Per tant, podrem esperar que siguin part de la solució€ que no del problema?
Per això, em ve a la memòria un adagi castellà relacionat amb aquest esquema: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. El seu equivalent -no precisament literal, com faria la Trinca- esdevindria al “en temps de belluga, campi qui puga”. Ni més ni menys que un model similar al que semblen transmetre els governs (central i autonòmic), amb un llistat interminable de normes i protocols que no entén ni Déu. Amb o sense transferències de gestió, després surt qualsevol alcalde primmirat que es dedica a posar pals a les rodes. A criticar-ho tot, per sistema. “L’esquer ve a ésser el que enganya€ No pas la pesca o la canya.”
Arribats en aquest punt, que Déu reparteixi sort.
