QUESTS dies s’està parlant de pactes de reconstrucció del país. Tant a nivell d’Espanya com de Catalunya s’estan creant taules, comissions i pactes de negociació sobre aquests temes. La ciutadania hem de pressionar per tal de defensar els interessos generals i públics. D’aquesta crisi hem de treure algunes lliçons sobre les prioritats, el bé comú, la salut del planeta i el benestar de les persones. La ciutadania ens n’hem de sentir partícips ja que ens interessa que els pactes de reconstrucció no siguin més precarietat, sinó treball i vida dignes, que implica també visibilitzar els treballs de cures i essencials. A la nostra ciutat, l’Ajuntament està iniciant un “pacte de ciutat per la reconstrucció”. I sobre això volem parlar. Un pacte de ciutat com aquest pensem que no es pot quedar únicament en un debat entre els grups polítics amb representació al Consistori i els agents econòmics de la ciutat. Portem dos mesos aplaudint cada dia els treballadors i treballadores essencials, i ara quan es tracta de reconstruir és quan més se’ls ha d’escoltar. Per això creiem que aquest pacte s’ha d’obrir a la participació ciutadana, per incloure-hi entitats i col·lectius de la ciutat que hi tenen molt a dir. I, a més, reclamem transparència, no es tracta de rebre informació només a través de les infografies per part de l’Ajuntament, així pràcticament no s’informa del que s’està tractant.
A Terrassa portem temps parlant sobre nou model productiu sense posar-ho en pràctica, des de taules com el Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental o la comissió estratègica “Terrassa, fets i reptes”, entre altres. Per tant, el “pacte de ciutat” de què s’està parlant ara no pot ser només declaratiu i publicitari, ha de realitzar-se i ser útil per millorar la nostra realitat tal i com ens trobem ara. I per fer-ho s’ha de prioritzar el benestar i la cura de les persones. Està molt bé que el pacte de reconstrucció de la ciutat realitzi accions per potenciar el comerç i la restauració, però no s’ha de quedar aquí. Reclamem que es tractin també les polítiques d’acció, atenció i benestar socials, així com la creació d’ocupació potenciant polítiques estratègiques de nova industrialització. El lideratge de les administracions públiques en l’economia i la creació d’ocupació i riquesa és clau, tenint sempre present que ara més que mai cal una estratègia respectuosa amb el nostre entorn i que promocioni aquelles innovacions en la sostenibilitat ambiental i la transició energètica.
Si en algun moment el debat públic al nostre Ajuntament deixa de ser sobre les picabaralles i bloquejos a les xarxes socials pel Mascaretagate, potser podem debatre sobre les qüestions que afecten la ciutadania. I potser va sent hora que el nostre Ajuntament, aprofitant el pacte de ciutat, lideri la petició a la Generalitat de Catalunya de reconvertir l’actual model sanitari i residencial geriàtric a Catalunya, treballant per garantir el benestar del servei a les persones així com dels seus equips professionals, hem de defensar un model de gestió 100% pública, on es garanteixi que queden fora el lucre privat i els fons voltors d’aquests sectors, i atengui les reivindicacions de la Marea Blanca, com que tinguem CUAP 24 hores a Terrassa. També cal reclamar la millora del funcionament i aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania per combatre la pobresa, ja que actualment només una quarta part de les persones en situació de pobresa severa a Catalunya en són beneficiàries.
A més, pensem que l’Ajuntament de Terrassa necessitarà més recursos per fer front a la nova situació, per això caldrà demanar al Govern d’Espanya, aprofitant que l’alcalde Ballart ha enviat darrerament cartes al president Sánchez, ampliar les competències i capacitats dels governs locals, derogant la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, i aprovar una nova normativa que concedeixi als municipis la capacitat de percebre millors ingressos i recursos. S’han de solucionar els problemes tècnics del SEPE i els treballadors i treballadores afectades per ERTO han de poder cobrar immediatament. I és necessari que l’Ingrés Mínim Vital es posi en marxa al més aviat possible.
Cal que l’Ajuntament de Terrassa, com a primera administració directa de la ciutadania, faci una diagnosi de la situació social real d’ara mateix de la ciutat i es pregunti per les seves prioritats. Quin és l’impacte de la crisi sanitària provocada pel COVID-19 sobre les persones que ja vivien en vulnerabilitat, quin és l’augment d’usuaris a Serveis Socials, l’Andana i al Rebost en aquests moments; quina és l’afectació de l’atur i dels ERTO a la ciutat, quin és el pla de l’Ajuntament per atendre les noves demandes, com està afectant el desenvolupament dels recursos de les persones usuàries dels serveis de dependència; es creu oportú treballar en un nou Pla Local de Serveis Socials on es repensi l’actual model i s’augmentin els serveis, recursos, pressupost i personal, amb major perspectiva comunitària i interseccional; com s’està articulant l’augment de demandes en actuacions d’igualtat i contra la violència vers infants i dones, quin suport municipal s’està donant a les persones usuàries de centres de dia que romanen a casa d’ençà que es va declarar l’estat d’alarma, amb persones cuidadores, la majoria dones; què es vol reclamar i treballar des de la ciutat en matèria de residències públiques, s’ha pensat en la necessitat de constituir una comissió ciutadana de seguiment i balanç del Pacte de Ciutat de Reconstrucció; quin és el pla d’ocupació que s’ha de posar en pràctica, pensant en la situació d’atur que es trobaran una bona part de la nostra ciutadania, es valora impulsar la política industrial al territori recuperant els pactes per la indústria i l’ocupació, s’ha plantejat crear una plataforma virtual comuna -market place- per potenciar el comerç local i de proximitat, seguint el model Mercado 47 a Madrid, les ajudes al comerç i empreses tindran contrapartides de creació i estabilitat dels llocs de treball; es prioritza coordinar i millorar l’estructura de salut a la ciutat, en relació amb les partides pressupostàries destinades al lleure i el reforç escolar s’ha pensat a reforçar-les econòmicament per superar la bretxa digital agreujada pel confinament, i aquelles destinades a cobrir les necessitats bàsiques com aliments i manteniment de l’habitatge?
Per tot això, caldrà debatre de política, fer participar la gent i deixar de mirar-se el melic fent el troll o l’influencer a les xarxes.
