L concepte de medi ambient encara ens pot sonar com una mena d’ens abstracte, com un motiu per fer campanyes de sensibilització o com una forma simplista i incompleta de definir el que molta gent entén com a natura. Però potser va sent hora de canviar de mentalitat, d’entendre que el medi ambient és tot el nostre entorn, és tot allò que ens envolta i que condiciona les nostres vides com a persones i com a societat. És la nostra vida. I cuidar aquest medi ambient no és una opció, és una obligació. Molta gent es mou, ens movem, pel món pensant que la responsabilitat de tenir-ne cura és de les administracions, de les grans empreses, dels experts.
Però aquest medi no és només l’espai on té lloc la història de la nostra vida. Ho és tot: els éssers vius, l’aigua, el sòl, l’aire, els objectes. I, especialment, és la interacció que tenim amb tots aquests elements. Aquestes darreres setmanes hem demostrat que podem capgirar la situació del medi ambient. D’acord, el confinament ens ha obligat a quedar-nos a casa, però hem comprovat com ha millorat la qualitat de l’aire, s’han reduït de forma dràstica els nivells de contaminació i hem pogut veure l’aigua més neta i transparent que mai.
El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, una fita que ens recorda que totes i tots en som responsables. Podem insistir en allò d’actuar localment i pensar globalment. Podem fer nostra aquella afirmació de l’experta en primats Jane Goodall quan ens va recordar que “no es pot passar un sol dia sense impactar en el món que ens envolta. Allò que fem marca la diferència”. Fem que aquesta diferència estigui condicionada pel respecte, per l’amor al nostre entorn. No cal que siguem especialistes en res, cal que estimem i que tinguem clar que tenim un sol planeta, que l’hem rebut com a herència i que l’hem de poder deixar millor del que estava.
Tots i totes, doncs, en som responsables? Què podem fer per col·laborar en la lluita contra el canvi climàtic? D’entrada, podem canviar alguns hàbits:
Podem consumir d’una forma diferent i més sostenible. No cal mirar molt enrere. Fixem-nos com anaven a comprar les nostres famílies d’una o dues generacions anteriors, amb cistells de vímet, bosses de roba o carros. Una forma perfecta de reduir el consum de bosses de plàstic. Si ens fixem en la nostra ciutat, Terrassa, també podem veure com els darrers anys estan sorgint vàries iniciatives comercials que permeten comprar sense plàstic, amb botigues que venen a granel productes d’alimentació o de neteja, o cooperatives que venen cistelles ecològiques amb productes frescos i de proximitat. Fem que no sigui una moda, que sigui un hàbit.
Canviar els hàbits de mobilitat. La nostra societat s’ha acostumat a fer servir el cotxe per a qualsevol desplaçament, curt o llarg. Un estudi a Terrassa va revelar que el 60% de moviments amb vehicle privat dins la ciutat són de menys de dos quilòmetres. Una distància assumible caminant, en transport públic, en bicicleta i patinet i en vehicles de mobilitat personal. Cal, evidentment, que les planificacions urbanístiques acompanyin en aquest procés, facilitant que les ciutats siguin cada vegada espais més amables per als vianants i per als ciclistes.
Energies renovables: podem començar reduint el consum energètic i canviar de companyia. Com a consumidors i consumidores tenim més poder del que pensem. Només contractant i consumint electricitat de fonts renovables, per exemple, ja estem exigint al mercat que la produeixi i que deixi de fer-ho amb les energies més contaminants. A l’Estat espanyol hi operen unes 25 comercialitzadores d’energies renovables igual de fiables i amb les mateixes tarifes que les grans multinacionals. Demostrem, doncs, com a societat que volem aquesta energia verda.
Productes de quilòmetre zero. Podem consumir productes de temporada i de proximitat. Apostem així pels productors locals i per la reducció del consum de combustibles.
Natura urbana. Tenim natura a tocar. La tenim a la mateixa ciutat. El confinament ens ha demostrat la necessitat de comptar amb zones verdes i de passeig, amb la necessitat de tenir clar que cal treballar amb espècies d’arbrat autòctones amb baixes necessitats de consum d’aigua.
Entorn natural. Els grans pulmons del nostre país són els boscos, que cal cuidar i mantenir. En els darrers anys del segle passat la superfície forestal de Catalunya ha crescut un 30%, tot i que ha estat per l’abandonament de la vida rural. Pensem també en la necessitat de recuperar la pagesia com a elements de gestió forestal, amb ramats que mantenen el sotabosc net i redueixen el risc d’incendi.
Potser seria hora de recuperar un personatge de la televisió dels anys 90, el Capità Enciam, un superheroi força casolà, amb una capa poc voladora, un enciam brodat al pit, una imatge a mig camí entre Superman i Robin Hood i que ja ens parlava de la necessitat de tenir cura del medi ambient. El seu lema era “Els petits canvis són poderosos!”, una frase que podem seguir fent nostra a l’hora de treballar com a societat per anar assolint canvis. Petits canvis, sí, però que poden donar grans resultats. És el nostre entorn, el nostre planeta. Només en tenim un. Cuidem-lo.
