UI més qui menys coneix Josep Pàmies i les seves peculiars/perilloses teories per curar tota mena de malalties. És un personatge singular, provocatiu i, sobretot, entabanador amb les seves estratosfèriques propostes. Més aviat és un faquir de fira que no pas una altra cosa. Un nombre de fidels acòlits segueix el seu “mestratge” com si d’una secta es tractés. Algun dia haurem de revisar el significat polièdric d’aquest terme. Avui hi ha sectes per donar i per vendre sota un maquillatge molt acurat.
A la seva finca/botiga de Balaguer, s’hi aplega tota mena de personal per comprar i reposar el rebost familiar de plantes i begudes per preservar una bona salut i, ara, protegir-se, també, del Covid-19. Molta gent se’l creu i participa de reunions i cursos per escoltar les propietats miraculoses dels seus productes. La gent escolta, entre queixalada i queixalada d’Aranto o espinada del diable i algun xarrupet de MMS (Solució Mineral Miraculosa) fet a base de clorit de sodi.
Ja podeu comprovar que una dieta més natural no existeix. Si feu consulta de les propietats d’aquesta varietat de Kalanchoe o del singular “refresc” -que és un component bàsic per a la indústria paperera – us podeu esgarrifar d’allò més. El senyor Pàmies és un personatge singular que no fa cas de ningú i es manifesta desafiant davant tota mena d’advertiments de les autoritats. El màxim representant de l’empresa d’horticultura ha escrit a Donald Trump per explicar/compartir les seves teories sobre desinfecció i mètodes “naturals” per resoldre aquesta pandèmia. De moment Trump no li ha contestat potser perquè té d’altres maldecaps i reflexions messiàniques. La síndrome d’Hidris el té prou distret. Jo sóc la llei, el poble és culpable, la Melania és una “maniquí” i els governadors, uns autèntics babaus.
Per a en Pàmies ho són les farmacèutiques i les autoritats sanitàries que ens volen confondre i perjudicar. Els culpables sempre són els altres. Aquesta és la cançó de l’estiu. Com deia una altra cançó la culpa és sempre del txa-txa-txa i així anem fent camí.
A Balaguer hi ha hagut, recentment, una trobada amb un munt de petons i abraçades per plantar cara al confinament i demostrar que el clorit és el camí.
Els desafiaments, cecs i irresponsables, suren arreu contra un enemic invisible que continua entre nosaltres i garanteix el mantra de “ha vingut per quedar-se”.
Hi ha gent contagiada d’un perillós embogiment que vol matar mosquits a canonades i vol passar a la història pel seu histrionisme, ardidesa i despropòsits. Pàmies no és Trump, ni Bolsonaro, ni l’exmilitar italià Pappalardo, que lidera el negacionisme del virus a Itàlia. Pàmies és un petit satèl·lit d’aquest peculiar univers on brillen arreu la mediocritat i l’estupidesa. Malgrat la seva diferent intensitat tòxica/lumínica no hauria de deixar de preocupar-nos. La Casa Blanca ens queda molt lluny però amb la capital de la Noguera ens separen un centenar de quilòmetres.
