Opinió

Ei, els caus ja ragen

Tenia un deute pendent. M’explico. La darrera vegada que rajaven era el mes de desembre. Vaig esperar que els dos adolescents de casa encetessin les vacances per a anar-hi.Doncs bé quan vaig aconseguir de portar-los allí estaven més secs que un bacallà, els caus. No vulgueu saber el que em vaig haver de sentir. Vam tornar a la ciutat de mala lluna.

Anit el Paco em comentà que els caus rajaven. Jo que sí canvio el plantejament de la sortida dominical, no anirem al bosquet del Poble Nou sinó que ens dirigirem als CAUS.

Sorpresa matinal. Primer ha baixat el Sidi a tres quarts de vuit al menjador i tot seguit ha aparegut l’Alexei. Increïble. Aleshores he vist que seria possible d’esmenar la plana. Hem esperat que es preparés la Rosa i ens hem disparat cap a Rellinars. Eren tres quarts de nou i la carretera bullia de ciclistes i d’excursionistes. Mireu que hi he vist la Imma i el Francesc que baixaven a peu,imprudents de caminar per aquella tortuosa i estreta carretera sense vorals. Finalment a les nou tocades ja sentíem les aigües impetuoses que passaven per sota de la pista de terra. Sí, aigua a dojo que es llançava torrent avall. Camí amunt fins el trencall que baixa als Caus, corríem. Com si no hi fóssim a temps. Des del petit mirador hem contemplat aquell bé de déu d’aigua. Hi hem baixat decidits, ens hem acostat al doll esplèndid. L’aigua no estava gens freda. Bo i fent les fotos de rigor m’he hagut de sentir que anava massa a poc a poc. S’esperaven, guardant la distància recomanada. Es veu que els ciclistes que acabaven d’arribar tenien presses. Maleït córrer sempre que no ens deixa disfrutar dels bons moments.

Aquesta vegada els dos adolescents han quedat satisfets però han trobat nous motius de desacord per a espatllar la sortida plàcida matinal de diumenge.

Avui, diumenge 24 de maig, a les nou tocades del matí els CAUS DEL GUITARD rajaven amb generositat. Certificat, terrassencs!

To Top